L’Associacionisme valent

associar 1 1 v. tr. Unir com a company,

participant, soci, confederat.

L’Associacionisme comença a treure el cap com a tal al segle XVIII, en forma sobretot de gremis i confraries. És a dir, que la primera necessitat de reunió i associació social tenia a veure, principalment, amb els oficis i el sentit religiós. Al nostre país també es va anar bastint una llarga tradició associativa, que es va veure fortament alienada durant la dictadura i que va ressorgir durant els anys 70 a través d’una gran onada de moviment veïnal.

Fa un parell de setmanes es va presentar el primer Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat a Catalunya. Aquest pla presenta gairebé un centenar de mesures que pretenen promoure i fer créixer el món de l’associacionisme i el voluntariat català durant els propers quatre anys. A Catalunya, podem presumir de tenir actualment més de 45.000 associacions que aglutinen més de 600.000 persones voluntàries, al mateix nivell que molts dels països europeus. Desconec els motius de la posada en marxa del pla: tal vegada aquests temps individualistes que vivim han provocat una davallada en l’ interès col·lectiu o potser és només una mesura complementària a la bona salut que sol demostrar el poble català a l’hora d’unir-se per causes comunes. Sigui com sigui i sense ànim de frivolitzar, considero que el món associatiu té la mateixa importància que qualsevol de les Estructures d’Estat que darrerament ens fiquem tant a la boca per construir el país que volem. Evidentment no té la transcendència tangible que tindrien, per exemple, una Hisenda pròpia o el control de les pensions i la sanitat. Atès, però, que bona part de la situació social actual prové dels moviments populars, potser no hauríem de banalitzar la força que ens atorga la unitat desinteressada en pro d’allò que ens omple i ens fa créixer com a persones i com a col·lectiu.

(Faig un incís, i us poso un exemple: l’Escoltisme. He escollit aquest perquè el vaig viure en plenitud durant més de 15 anys. La Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge es va constituir l’any 1977 i va camí dels 40 anys d’història amb salut de ferro. Actualment, implica directament més de 18.500 infants i joves, 200 agrupaments escampats pel territori i més de 15.000 famílies. A Taradell també en gaudim gràcies a l’AEiG Rocaguinarda. Poca broma amb la capacitat d’aquestes associacions, el convenciment en allò que transmeten, la fermesa en les seves conviccions, l’estabilitat en la seva presència local i social. Un reconeixement).

Dins de l’associacionisme distingeixo aquelles associacions bastides pròpiament en el fruir: els seus socis es troben i treballen per aquelles coses que més els agraden. Hi juguen a favor. A favor de pujar muntanyes, de ballar, d’actuar, de gaudir festivament, d’educar, de comunicar. I llavors hi ha les associacions que encara van una passa més enllà: dediquen el seu temps i els seus esforços a la lluita. La perseverança posada al servei d’aquelles causes que més maltracten i més isolen a aquells que les pateixen. La feina sempre dura i aplaudida per aquells que ens ho mirem amb respecte, però des de fora. Aquella feina que algú ha de fer però a vegades no sabem qui.

Llegeixo que l’Ajuntament ha cedit l’espai de l’antic dispensari a Càritas, Som Dones i l’Associació Osona contra el càncer. És una bona manera de reconèixer la seva tasca, d’entendre les necessitats del teixit associatiu, de fer créixer el cooperativisme des de la base, a nivell local.

Un poble —el català, el taradellenc—necessita una ferma voluntat associativa i col·laborativa per perviure i per créixer cap a on desitgem. Un associacionisme valent.