Dani Cabanas, un taradellenc a Cap Verd

A Cap Verd, concretament a la ciutat de Mindelo, a l’Ilha de Sao Vicente, hi viu un taradellenc des de fa vuit anys. És en Dani Cabanas Solà que regenta una fusteria que fabrica cuines i armaris.

Va ser a l’any 2000 quan va viatjar per primera vegada a aquest país. Hi va anar de vacances amb en Rogi i l’Ivan. Només s’hi va estar una setmana, però assegura que el país el va enganxar, sobretot, per la forma de ser de la gent, la poca pressa i la manca d’estrès. Recorda amb humor que els capverdians veuen els catalans com “uns fumetes, uns porreros”.

Actualment, viu amb la seva parella, l’Alice, un fill d’ella (en Randrick que té 10 anys), i dos fills seus, la Rihanna (6 anys) i en Pep (3 anys). Per cert, recorda que en Pep va néixer a la porta de l’hospital i en Dani va haver de fer de “llevadora” a les quatre de la matinada, ja que el guarda de l’hospital havia tancat la porta per anar al bany, “a dormir, és clar”.

A més, la seva dona va haver de parir dreta. Com que en Dani, de petit, havia ajudat a néixer alguns vedells a pagès, no se li va fer estrany. Un cop nascut en Pep, la infermera que estava darrera la porta de vidre, li va indicar que estirés l’Alice a terra i posés en Pep sobre la panxa de la mare i el tapés amb la seva samarreta. “Un cop van obrir la porta, vaig entrar a la sala de part amb pantalons curts de jugar a futbol i xineles, i sense samarreta. Cada dia és una aventura”, explica.

Avui coneixerem com es veu Taradell des de Cap Verd.

– Com es veu Taradell des de Cap Verd?

Es veu lluny! Conya a part, es veu com un poble petit on se sap quasi tot el que passa i deixa de passar.

– Què és allò que trobes més a faltar?

Deixant a part la família, els amics que sempre es troben a faltar, i un bon esmorzar de cap i pota.

– El millor lloc de Taradell per tu? I per què?

El camp de futbol, perquè és on he passat gran part de la meva vida, amb molts moments d’alegria i pocs de tristesa.

– Quina anècdota, tradició o festa recordes amb especial nostàlgia?

El carnaval amb la colla, en Lluís, en Rogi, l’Ivan, l’Àngel, en Pep, en Ramon…, preparant disfresses espectaculars i sortint pels carrers. Va ser una joventut fantàstica.

– Un record de petit?

Molts records, però el de 1983 a la final de copa de minibenjamins a Tona contra l’OAR de Vic. Vàrem guanyar 2-1, i a la mateixa hora tenia el casament del meu germà, en Pep, i vaig deixar d’anar a casament per poder jugar. Tot pel futbol.

– Què li diries a un estranger si et demana per Taradell?

Taradell, un poble per viure molt bé.

– Què exportaries de Cap Verd cap a Taradell?

Noies! Conya a part, moltes coses: el clima, el sol, la temperatura, el saber viure sense presses i sense estrès… I de menjar: el peix, la llagosta, percebes….

– Quant cost un cafè i algun altre producte característic de Cap Verd?

Un cafè val 0,45 euros. Un quilogram de llagosta 11 euros, i un quilogram de percebes 3 euros.

– Què és el que més et va sorprendre quan vas arribar a Cap Verd?

El fet que per qualsevol cosa s’organitza una festa, amb música a alt volum, i amb pocs recursos econòmics. Hi ha molta gent, moltíssima, que té grans equips de música per fer festes i concerts a casa. Com a tradició, la Guardacabeça, que és una festa que es fa 7 dies després de néixer un nen, i es fa per espantar les bruixes. Es posa música, menjar, beguda i a les 12 de la nit es canta una música tradicional. A més, hi pot anar tothom qui vulgui.

– Un lloc a on portaries algú que visités Cap Verd?

Si t’agrada el trekking a Sant Antao e Fogo. Si t’agraden les grans platges a Illa de Sal i Boavista, i si t’agraden les noies guapes  a Sao Vicente, jejejeje.

– Tornaràs a Taradell?

De vacances!!! A veure la família i els amics.

– Si haguessis de definir Taradell, què diries?

Poble organitzat.