La cara fosca de la naturalesa que ens fa retornar al passat

Fa deu anys, molts dels que estareu llegint això i jo mateixa, vaig sentir, per primera vegada, la paraula esclafit. Va ser a mitjans d’agost de l’any 2003, poc abans de la festa major de Taradell, quan un fenomen meteorològic poc corrent va causar importants destrosses a diferents municipis de la comarca d’Osona, entre ells, Taradell. L’esclafit és una mànega d’aire molt més devastadora que els habituals bufaruts o remolins i normalment van associats a un notable descens de la temperatura.

Aquest estiu molts hem recordat el devastador foc de l’any 1983 i encara que, amb menys transcendència, també hem de recordar com un fenomen meteorològic va agafar per sorpresa a tothom, deixant, a banda dels desperfectes, a molts taradellencs sense electricitat durant uns quans dies d’ara fa deu anys. I l’absència d’electricitat ens retorna d’alguna manera al passat i ens fa experimentar algunes sensacions que els humans de començaments del segle XXI o bé ja no hem conegut en absolut o bé hem oblidat. I és que la nostra vida quotidiana, i la nostra societat en conjunt, depèn en extrem d’un subministrament energètic estable i regular. Sense ell, tot s’enfonsa: el llum, la calefacció, la conservació d’aliments i la comunicació.

Els fenòmens climatològics encara que cada vegada són més previsibles, continuen formant part d’aquella mena de successos encara massa condicionats a l’atzar. La zona de Taradell on hi va haver més danys va ser la del Vivet, però gran part del poble va estar tres dies sense electricitat: cases, botigues i empreses.

De vegades la natura presenta la cara fosca de la seva bellesa i ens fa adonar que no estem preparats davant d’aquests tipus de circumstàncies. Alguns taradellencs no oblidarem durant un temps aquells 20 minuts del diumenge 17 d’agost del 2003. Arbres, teulades, una bona varietat d’objectes van patir la virulència d’un vent que mostrava la cara més crua d’aquests tipus de fenòmens, com la nevada de l’any 1986, que jo no recordo però que n’he sentit a parlar molt. Les noves tecnologies formen part de la vida quotidiana de la majoria de persones d’avui en dia, però davant d’aquests fenòmens només ens queda adaptar-nos a les circumstàncies, esperar que les avaries elèctriques no passin o si passen, que s’arreglin el més ràpid possible.