Widgetized Section

Go to Admin » Appearance » Widgets » and move Gabfire Widget: Social into that MastheadOverlay zone

Carnestoltes i calçots

7 març 2017

opinio Lluís granLa veritat és que escric sobre el Carnestoltes per escriure sobre algun tema que pugui ser d’actualitat a Taradell i que no tingui cap homenot, per emprar el mot d’en Josep Pla, com a protagonista principal.

I és que, la meva relació amb el Carnaval de Taradell no és remota, sinó el següent. I és que no tinc aquesta diada entre els replecs de la memòria infantil. De fet, els meus carnavals han estat entre el barceloní Poblenou, el Sitges més esbojarrat i, si molt m’apures i tocant de resquitlentes, la Festa de l’Ós de Prats de Molló. Ja ho veus, ni tan sols el Carnaval de Terra Endins figura en aquesta breu relació.

Tirant de memòria recent, el primer record d’un Carnaval a Taradell és d’una freda nit a les vores d’un carrer principal durant el present segle. El segon record, protagonista d’aquest escrit, sí que és més curiós. I és que, a casa, hem pres el costum d’organitzar una calçotada algun dels caps de setmana de març. És un dia on fem pujar un bon grapat d’amistats de Barcelona i rodalies i , coses de la vida, aquestes amistats són d’orígens ben diversos: Polònia, el Perú, Brasil, Mèxic, Itàlia, l’Argentina, crec que en alguna edició hem tingut presència africana també. Bé. En qualsevol cas una de les primeres edicions d’aquestes calçotades va coincidir amb la festa i va cloure, de fosc ja, amb finestres obertes i ballant al ritme que ens marcaven de les carrosses del Carnaval.

No vam pujar a vila, però sí que es van enfilar les paraules fins a una possible participació en la propera edició de la rua: Fer calçotada i acabar participant com a comparsa. La idea es va quedar allà i, cada cop, que m’arriben noves del Carnaval ja sia per Radio Taradell o pel Taradell.com, em retorna aquell dia i aquelles converses, carregades de calçots, brases i beguda, al ritme de les comparses.

Em retorna la conversa i la imatge que Taradell va projectar en les ments dels convidats: la d’un bell poble d’interior, des de la dimensió dels seus móns internacionals i cosmopolites, que se sap divertir i ho projecte al veïnat.

Suposo que, com tot el què fem els humans, n’hi ha que no veuen bé la disbauxa sonora que desprèn la festa en qüestió. Però, com dic, per mi el Carnaval de Taradell va lligat a la imatge que Taradell va projecte per efecte d’un atzar que em va convertir en amfitrió cofoi i Rei Carnestoltes de casa meva.

Comparteix la notícia

BloggerRSS

Subscriu-te al Butlletí electrònic

* camp obligatori

Deixa un comentari

Sigues el primer a comentar

Notifica
avatar
wpDiscuz