El 21 de gener del 2014, després de la Festa dels Tonis, així començava un article aquí a Taradell.com: “‘És important mirar enrere per mirar cap al futur’, deia el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el dia del passant dels Tres Tombs. Una veritat com un temple que el conseller es va fer venir bé per parlar de la feina dels Tonis i el moment polític que viu el país.” Dos anys després, podria començar l’article de la mateixa manera. Només caldria canviar el nom de Ferran Mascarell pel de la vicepresidenta en funcions, Neus Munté.
Aquest cap de setmana de Tonis a Taradell ha estat històric. Dissabte, hores abans del tast del porc, del pregó de Francesc Homs i Soler, i de l’elecció del nou hereu, es desencallava el que pràcticament tothom donava per perdut. A les 6 de la tarda, Can Costa es paralitzava per una estona per seguir la compareixença d’Artur Mas. Un acord aplaudit al vespre en l’acte de tret de sortida de la Festa dels Tonis i que tinc l’honor de presentar.
En un dels feus de l’independentisme, no s’hagués acceptat que Junts pel Sí i la CUP no tanquessin un acord. Hauria costat perdonar-ho. Des del 2009, la resposta taradellenca a favor d’un estat propi no ha parat de créixer. L’auge independentista tot just començava llavors i, en aquella consulta popular del 13-D, el municipi ja va liderar el rànquing de la independència amb 2.547 taradellencs que van votar SÍ (98% sobre una participació del 51%). La participació va pujar fins al 70% en la consulta del 9-N del 2014. 3.397 veïns (94%) van decantar-se pel SÍ-SÍ.
La cosa va seguir a les urnes “de debò”, si em permeteu dir-ho així. En les eleccions municipals de l’any passat, l’Ajuntament va quedar integrat, només, per formacions independentistes: 8 regidors de CiU, 4 d’ERC i 1 de SI. En les eleccions al Parlament del 27-S, amb una participació del 86%, Junts pel Sí i la CUP van sumar gairebé el 87% dels vots a Taradell i, en les espanyoles del 20-D, les formacions independentistes (Democràcia i Llibertat i ERC) també es van emportar el 77% del pastís.
L’acord és una victòria de tota la gent que no ha parat de mobilitzar-se i que ho seguirà fent, malgrat el cansament que ha generat la negociació esgotadora dels últims tres mesos. No ha guanyat ni Artur Mas, ni Esquerra, ni la CUP. Però això és negociar: renunciar i cedir, i no l’espectacle que hem viscut des del setembre. Ara, caldrà veure si són capaços de mantenir aquesta entesa, perquè, fins ara, el procés ha estat marcat per massa estires i arronses entre els líders polítics.
Mentrestant, seguirem veient com els carros i els cavalls fan camí cap a la independència amb l’objectiu que el passant del 2017 sigui l’últim de l’etapa autonòmica. Festes com els Tonis són elements que ajuden a construir un estat propi. És tradició. Però també és identitat. I, en el cas de Taradell, també és futur, gràcies a l’empenta que hi ha al darrere perquè la història continuï.
