Potser el títol us semblarà cridaner, exagerat. Ho accepto. A veure si me’l compreu després de les meves explicacions. En temps de la II República espanyola, any 1935, José Calvo Sotelo, un dels personatges més importants de la dreta castellana/espanyola va pronunciar una frase que ha fet història: “España, antes roja que rota”. A llavors ja hi havia intents de separar-se d’Espanya a Catalunya i al País Basc. Res de nou. El temps passa, però els problemes continuen. Aquest polític va explicar prou bé que les ideologies són circumstancials i canvien, però que si Espanya es partia ja no hi hauria oportunitat de tornar-la a refer. O sigui que acceptava un govern de “rojos” com a mal menor. Tot abans que la desaparició d’Espanya com Estat.
Aquesta frase és la que ha inspirat el meu comentari aplicat a la situació del País Valencià on el lingüicidi del català és diari i creixent. De fet, se n’hauria de dir genocidi perquè matar la llengua d’un poble pot ser tan greu com matar els habitants o fer-ne servir mètodes psicològics exterminadors. Ara alguns autors moderns prefereixen parlar de lingüicidi en lloc de genocidi per referir-se a la inihilament d’una llengua. De fet, els resultats són els mateixos. En aquest cas el nom no fa la cosa.
Tots sabem la tragèdia del País Valencià amb la gota freda que va causar tants morts fa uns mesos i la descurança del govern autonòmic per gestionar el temporal. En això tothom es posa d’acord, tot i que encara no s’han escatit completament les responsabilitats. Però sí que hi ha alguns fets prou evidents i dolorosos, malgrat que s’han volgut ocultar o minimitzar. Així tenim que l’exconsellera Pradas i el president de la Diputació de València van retardar l’enviament de l’avís d’emergència a la població a través dels sistemes d’alerta durant set minuts. El motiu? Que el text escrit en valencià era normatiu i es veu que això era un inconvenient molt greu. Oi que sembla mentida tanta responsabilitat i tant odi? Aquest fet ha estat reconegut en una declaració judicial i, per tant, no són suposicions.
Esvera pensar l’odi tan gran que alguns tenen sobre la llengua. Ja ho veieu: fins i tot en casos tan extrems prefereixen l’odi abans que solucionar els problemes. Seria greu ara dir que ser minuts podien haver salvat moltes vides. No ho sabem. Però la irresponsabilitat dels dirigents valencians és prou evident. Enteneu ara per què titulat “morir abans que escriure en català”? Per un si de cas, l’última alerta l’han enviada en castellà i anglès. No sabíem que l’anglès fos cooficial al País Valencià. Sempre s’aprenen coses noves, oi?
La persecució del PP ben alimentada per Vox a la nostra llengua no té aturador. Ara volen canviar l’accent obert de la paraula València per un de tancat. Donen diners a les entitats secessionistes i els treuen els de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’única entitat reconeguda legalment. Fan el que volen a les escoles, malgrat que la majoria de la gent va votar pel valencià. Podríem continuar fins a l’infinit. Diuen que ells “hablan valenciano, però no catalán”.Naturalment, t’ho diuen en castellà.
D’altra banda, aquest tàndem també fa de les seves a les Balears. No perden mai cap oportunitat per reprimir la llengua en tots els camps possibles. De moment, a Catalunya no ho poden fer perquè no tenen prou vots. Ara bé, sempre han votat en contra de qualsevol norma que vol protegir-la. I no cal explicar pas res del comportament que tenen al Congreso quan s’han de votar lleis sobre llengües que no siguin el castellà.
Tal com van les coses no és difícil aventurar que el PP i Vox tindran majoria en les pròximes eleccions espanyoles. Al llavors no cal ser molt savi per veure que la persecució al català arribarà a Catalunya.Ja cal que ens calcem. I quina serà la resposta política? De moment, només Aliança Catalana fa quadrar Vox al Parlament, si més no pel que fa a la llengua. Aquesta és la realitat i no les acusacions dels processistes i de l’esquerra de saló. Fets i no paraules de condemnes demagògiques.
Mentrestant, aquí no passa res. Tot s’encaixa dins de la normalitat. A qui importa que el català desaparegui? Hi ha, per exemple, alguna protesta davant les seus del PP? Res de res. Sempre és més fàcil posar l’atenció en els focus exteriors abans de lluitar per la identitat pròpia, la més important perquè no en tenim cap més. On és la solució?’ Potser a Palestina? Aneu a saber!
Malgrat tot, bon Nadal!
Si hom no entén que una nació (Espanya) està engolint una altra (Catalunya) no pot capir que la colonització té en la llengua del país ocupat el seu màxim exponent. Si maten la llengua han matat el país. Si enlloc dels 8 milions fóssim només els 4 de catalans l’idioma no s´hagués perdut. Però no hi ha cap nació -ni que sigui lliure-, que pugui absorbir tanta gent. Ergo d´aquí s´entén que Espanya enviés tanta gent i Franco digués que ho tenia lligat i ben lligat. Molta gent se´n va enriure i van dir: si Franco no ha pogut amb el català com vols que puguin els seus fills? Doncs perquè Franco va posar la llavor i ell sabia que no veuria els resultats però sabia que tard o d’hora vindrien. I llavors els hereus veurien, per fi, la colonització. Per això és ben estrany que la Generalitat, la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, la CAL, i altres que es dediquen teòricament a la LLengua Catalana, no vegin que a Catalunya hi ha dues comunitats. La primera la nacional que sap el català i el castellà per bé que aquest és imposat i el sabem a repèl. I una altra comunitat que només sap el castellà. I tots els que porten més de dos anys vivint aquí, tenen l´obligació d´aprendre i utilitzar la llengua del país que els ha acollit.
Doncs bé, resulta que les entitats que he citat enlloc d´anar a cercar aquell que no parla o no el vol parlar la llengua del país d´acollida, resulta que renya els catalans perquè no sempre parlen el català. Doncs bé no m´estranya que facin com les escopetes de fira. No n´encerten ni una. De debò que no ho veuen? Però com és que no exigeixen a la comunitat que no s´integra l´obligació que tenen de fer sevir el català? No ho saben com fer-ho o bé, munten una Conselleria per la Llengua i ha resultat que ha estat precisament per neutralitzar-la?
Altrament no s’entendria que encara se senti el castellà pel carrer! 50 anys després de morir el general que la va imposar, la llengua castellana o espanyola, -a gust del consumidor-, ha culminat l’obra de fer desaparèixer un país. Si almenys fossin nobles i diguessin que “estan lligats de peus i mans” i no poden/volen fer res, doncs encara s´entendria però si 50 anys després de la mort del criminal espanyol que va imposar la llengua de fora encara hi és, vol dir que la classe política -en general, pot haver-hi excepcions, clar-, ha lluitat per tot menys pel més important: la llengua.
Bon Nadal.