Si alguna cosa funciona en aquest país és la puntualitat pel que fa al lliurament d’enquestes, estadístiques i resultats electorals. En un tres i no res, per exemple, ja podem saber els resultats de totes les votacions quan als Estats Units, un territori dels més avançats del món, triguen dies. És per això que ja tinc a mà la xifra de detencions que hi ha hagut a tot l’Estat durant aquest any fins a final de juliol de presumptes terroristes: un total de 81, la mateixa xifra que la de tot l’any passat, principalment a Catalunya. Cal destacar el paper de les forces catalanes i espanyoles que ens han evitat algun ensurt gran i tràgic. A cadascú el que sigui seu. Tots aquests presumptes terroristes són gihadistes. A la llista no hi aconsegueixo trobar cap catòlic, protestant, hinduista, budista o jueu. És curiós, oi?
Fa pocs dies també em va arribar l’informe de “El Instituto Nacional de Estadística” sobre el total de la població que hi ha a tot l’Estat, actualitzada fins a l’1 de juliol. Curiosament la data de l’aniversari del meu naixement. Un bon regal d’un reguitzell de xifres per entretenir-m’hi alguna estona. Com a dades principals cal destacar que Espanya ha arribat a 49.315.949 residents, mentre que Catalunya ja té 8.162.072 habitants, dels quals 1.546.921 tenen nacionalitat estrangera, és a dir, un 19% del total, més d’un milió dels quals viu a la província de Barcelona. Catalunya només és superada per les Balears (21%). En un any Catalunya ha augmentat la població forastera no espanyola en 104.598. Hi ha algú d’ells que parli català?
Continuem amb les estadístiques. El Govern ha publicat un informe llarg sobre “Construïm la Catalunya del 2050”. Posa molta atenció en la creació de noves infraestructures, especialment els ferrocarrils. Afirma que sense Rodalies es necessitaran 13.000 milions més. Un exemple d’imaginació que deu superar la de Julio Verne. I qui pagarà la festa, com diria Josep Pla? L’Estat no sembla pas que en tingui gaires ganes. Segons el Foment, que no és pas cap entitat indepe, des de l’any 2009 l’Estat ha deixat d’invertir a Catalunya 42.500 milions que estaven programats en els pressupostos.
Es veu que de cara a l’any 2050 cal parlar sobretot d’infraestructures, de diners i no pas de les persones. La veritat és que entre tant formigó, cables i ferralla no hi trobo cap referència a la llengua. Deu ser per això que hi està molt amagada i no sigui fàcil desentortolligar-la. El fet veritat és que fa feredat aquestes fugides cap endavant en lloc d’intentar arreglar una mica la situació actual. S’ha de dir una i mil vegades que no es pot passar de sis a vuit milions en un temps rècord i menys si és per substituir la població autòctona. Mai no s’havia vist una cosa semblant. I si van endavant aquest projecte del 2050 podríem arribar-hi amb només un 10% de catalans.
El Principat segueix amb grans passes la situació de Catalunya del Nord, on el català és més que residual. I tot això amb el suport dels partits processistes i o pseudoprogres que s’han obert de cames amb campanyes com “volem acollir”. Naturalment amb els diners públics tot és fàcil de fer. No conec cap polític que hagi apadrinat cap immigrant. Demagògia pura.
Deia Josep Pla que la meva pàtria és allò on dic bon dia i em responen amb un altre bon dia. Al pas que anem, aviat haurem de dir bona nit i tapa’t.
Bon dia Sr. Serra i seguidors.
Bé, l’article d¡avui és parlar del mateix però des d’una vessant diferent. Talment com feia en Pedrolo, l’article del qual l’esperàvem amb deler cada 15 dies al Punt/Avui, llavors només Avui.
Si hom sap que enviant immigració el català mor, doncs és lògic que en continuïn enviant. A Europa es parla de la immigració amb gustos ben diferents, però tots absolutament tots parlen la llengua del país on han anat. Fixem-nos a Espanya reben immigració però tots, al cap de poc o d’una mica més parlen l’espanyol. A Catalunya, no. Els que venen en lloc d’integrar-se en català, ens desintegren a nosaltres parlant i vivnt en espanyol, amb la qual cosa si a Europa, veuen que un excés d’immigració els pot preocupar per la raó que sigui, doncs imagineu-vos a Catalunya que és l’única nació d’Europa en què no s’integren. Per això Espanya, malgrat que ells també n’hagin de rebre, saben que d’aquesta manera serà l’única que acabaran amb el problema de la nació catalana perquè mentre hi va haver el català arreu, érem una cosa diferent però que no podíem dir que érem una nació. Van matar molta gent a la Guerra Civil, van reprimir molts catalans a la postguerra, però els catalans que quedaven sempre es van mantenir en català. L’única solució era enviar gent de parla castellana a Catalunya, com que en la dictadura el català era prohibit la gent no es va integrar. Però sabien que era qüestió de temps que el castellà es menjaria el català i ara al segle XXI, la immigració és del món però com que els diuen que això és Espanya, què fan? doncs aprenen espanyol. Sempre hi ha alguns exemples admirables que aprenen el català i s’integren esdevenint independentistes en veure la injustícia que infligeix Espanya contra Catalunya, ara la seva nova terra. Comptat i debatut, allò que no va assolir Franco, ho han aconseguit els seus fills. I dels 8 milions de catalans en són 4. No ho oblidem. La maniobra és que el temps juga en contra nostra i a favor dels castellans i en ser minoria els catalans dintre de casa, el 2050 tothom parlarà castellà i hauran assolit definitivament la colonització de Catalunya. Si el que han fet als altres països ha donat el resultat que acabo d’explicar, què es pensa la gent que passarà aquí si empren la mateixa tàctica? Qüestió de temps. Ara ja comencen força establiments a escometre contra els catalans. No. No és odi és una colonització amb un final d´extermini contra la nació catalana.
Solució? Només n’hi ha una: La Independència. Parlar de qualsevol cosa és perdre el temps i fer-lo perdre als altres. Per tant si anem cap al project comú, ja ni els escolto. Tens una malaltia i tens un guariment. O l’apliques o ho deixes córrer però anar fent literatura pensant que un hom té una recepta miraculosa a la butxaca, a mi no m´interessa. El poc temps que hem quedi el dedico a Catalunya, la resta no m’interessa.
Preàmbul. La comparació sobre la publicació de resultats electorals entre Espanya i EEUU és fora de lloc per a un comentarista que se suposa que hauria de recordar que són 50 estats amb lleis electorals diverses, en concret 1.335 eleccions diferents al mateix dia per elegir tota mena de càrrecs.. La comparació denota poc rigor i poc respecte pel lector.
D’entrada l’autor t’indueix a associar l’Islam amb el terrorisme al senyalar que no ha detingut cap catòlic, ni budista, ni protestant, ni jueu…
Aquesta primera dicotomia ja és falsa Si la religió hagués de ser el distintiu dels que maltracten i maten gent, em temo que avui els jueus, amb el que està passant a Gaza, potser serien els primers.
La historia ens pot recordar que a Amèrica del Sud segurament la majoria d’assassins de natius van ser catòlics, A Indonesia els holandesos protestants també van deixar rastres de sang.
En aquest moment i a Espanya, els radicals gijadistes són un perill real, especialment des que el llavors President del govern espanyol, José Mª Aznar va fer costat al president Bush en la invasió d’Irak, provocant que els radicals islamistes posessin espanya el la diana.. Recorda el metro de Madrid i la Rambla de Barcelona.
Qualsevol demagog et podria haver dit en temps de ETA que el 80% dels terroristes, amb dotzenes de morts en els seus atemptats, eren seguidors de la Real Sociedad !
Exposar aquest realitat d’aquell moment, afegint ”!que curiós!” És mala fe.
Els radicals de qualsevol grup religiós o ètnic, no poden convertir en sospitosos a els milions de practicants de bona fe. No hauríem de caure en el paranys per associar el club de futbol amb el terrorisme de ETA.
Acostuma a ser la eina bàsica del militant xenòfob usar l’antonomàsia, (atribuir al tot la qualitat de una part)
Quan al tema que tracta el nostre comentarista, hagués estat just que tot citant l’augment de població a Catalunya, hagués reflectit la notícia recent sobre els números. S’estima que per mantenir el sistema de sanitat i seguretat social faltaran centenars de milers de nous afiliats, que amb l’índex de creixement demogràfic actual no es podrà cobrir. No cal ser Savi per entendre que la immigració és imprescindible.
Disfressar la xenofòbia de “defensa de la llengua” és una fal·làcia .
Per buscar els enemics no cal anar gaire lluny. A aquell noi arribar de Gambia, que parla Mandinga o Sarajulé, no hi ha cap raó per parlar-li en castellà. El nostre amic Antonio, Notari que va ser de Blanes, quan va guanyar la plaça es va posar a estudiar català i quan li vaig demanar les meves escriptures en català, va dir que cap problema i les hi va fer. Passats els anys, havíem estat tant pocs els que les volíem en català que es va manifestar decebut.
Els enemics de la llengua també estan a dins de casa.
Cordialment,
Climent Polls