L’extrema dreta avança a tot drap també per tot Europa. Sembla no tenir aturador. Sembla estrany en països com Suècia i Dinamarca on la major part de la gent viu bé. Però tot i que s’han fet moltes teories el fet és que la immigració, massa vegades descontrolada, que els arriba dels països musulmans ha empès els nadius d’aquests territoris a cercar formes de govern autoritàries que acabin amb la delinqüència i les males formes d’alguns dels nouvinguts. Aquesta és la realitat, agradi o no agradi o que es vulgui tapar.
Resulta que el tarannà de l’islam és incompatible amb les formes de vida i valors occidentals. Des fa anys el Marroc i l’Aràbia Saudita, especialment, alimenten aquesta emigració dels seus països cap a Europa per islamitzar-la. I aquí quan ho denuncies encara t’etziben que ets racista o mil bestieses més. El fet és que cap Estat, cap ni un, de religió islamista ha firmat la convenció dels drets humans. Aleshores, què poden esperar-ne?
Catalunya encara viu a la lluna de València. Haver passat de sis milions d’habitants a vuit en pocs anys és la tragèdia més gran que hem patit des del punt de vista d’identitat en temps de pau. La llengua catalana és el nostre signe més important. Ara ha rebut un cop de destral ben fort amb l’arribada d’aquesta gernació que té molt poques eines d’integració. La culpa lògicament no és dels immigrants perquè cadascú cerca el millor per als seus, sinó de les forces poderoses econòmiques i polítiques que ho han fet possible. Convé deixar les coses clares: no cal acusar els nouvinguts sinó a les forces polítiques i econòmics que ho han provocat . No confonguem les coses i evitem les moltes tergiversacions interessades.
Ja sabem que Catalunya no té competències en immigració, però tampoc cal obrir-se de cames com s’ha fet. Resulta que qui tot just acaba d’arribar ja és pràcticament català i té dret a tot: assistència sanitària, escola i menjador escolar per als fills, ajusts socials i tot el que calgui. I tot pràcticament de franc, a canvi de res com si Catalunya fos una vaca lletera que no flaqueja mai. Tot amb la complicitat d’uns polítics que amb sous ben greixats i amb poc contacte amb el carrer han donat via lliure a aquests despropòsits. Tot plegat ells viuen molt bé. I pobre de qui gosi denunciar-ho!
En efecte, aquesta riuada ve impulsada per la gran dreta espanyola amb moltes ramificacions a Catalunya en els sectors de la restauració, construcció, porcí i explotacions agrícoles. D’aquesta manera abaixen els sous i a la vegada, sobretot per la immigració sud-americana, es contribueix a la desaparició de la llengua catalana. Diuen que es necessita molta mà d’obra i tenim milers i milers d’aturats? És cert que fan feines que no volen fer els catalans de sempre, però ben diferent seria si les feines fossin millor pagades. Cal recordar que el salari mínim espanyol és un dels més baixos d’Europa. Per tant, les empreses que no puguin pagar uns mínims haurien de tancar.
Mentrestant, els partits processistes i/o de la falsa esquerra progre no veuen que també les Administracions han de pagar a més les despeses socials dels nouvinguts sense cap compensació a canvi: ni tornen els diners ni fan treballs socials. Per postres, molts d’ells envien els diners cap als seus països. Aleshores, de què ens queixem? Hi ha habitatge per a tothom? És el mateix tenir aigua per a sis milions que per a vuit? No creieu que Rodalies, transports, escoles i serveis socials i sanitaris estan més col·lapsats que mai? I què dir dels disturbis públics? I tot plegat només en benefici d’uns pocs.
És fàcil per als polítics tapar boques, mentre hom viu en cases confortables, es poden pagar assegurances privades, s’envien els fills a costosos col·legis privats sense barreges amb nens arribats de fora i no es necessiten els serveis socials. Però negar els fets no els elimina.
És el poble ras que en rep principalment les conseqüències. I com he destacat, el fet més important és que la llengua se’n va en orris. Segons les últimes xifres oficials ja som només una mica més del 32% els habitants de Catalunya que tenim el català com a llengua d’ús normal. Si continua aquesta allau ja em direu si podem arribar més enllà dels pròxims vint-i-cinc anys. Algú creu que es pot redreçar aquesta situació? Com a mínim, reflexionem-hi. Que no ens xarbotin més el cap amb tanta demagògia!
Intentaré de contestar o dir allò que em sembla a aquest brillant article del Sr. Ramon Serra, que per dissort no té la projecció que mereix.
1) Extrema dreta avança a Europa però per Catalunya no és el principal perill car l´extrema esquerra espanyola pot ser el que vulgui però és tan anticatalana com qualsevol altre espanyol d´ofici. Recordeu que es reparteixen els papers entre uns i altres, però arribat el cas: Espanya antes roja que rota! No ho oblideu. Així és que fem la nostra i no ens refiem de ningú perquè com deia en Joan Ballester i Canals: De Ponent ni vent ni gent. Els portuguesos tenen: D´Espanya ni bon vento ni bon casamento. Anàleg avís.
2) Islam és una religió que nega la persona contràriament al que hauria de ser. Sense haver-hi aprofundit perquè no m´interessa gens ni mica, només amb el poc que sé en tinc prou per refusar-la de dalt a baix com tots aquells que la volen imposar fora del seu terrer ancestral. Dimarts parlava amb una francesa, de París, i em deia que cada cop tenen més problemes amb els àrabs per la manera de viure que és antagònica a la manera de viure a Europa. Tard o d´hora passarà alguna cosa molt grossa com un xoc de civilitzacions, malgrat que ni tu ni jo ho veurem, perquè ja tenim els 70 repicats.
3) Catalunya i la Immigració. Per la llengua és el primer i gran perill per Catalunya. Any 1976, Jordi Pujol va a l´Hospitalet i fa una extraordinària conferència que després l´Anton Canyelles li publica a la seva Editorial. La Immigració: problema i esperança de Catalunya. O sigui el 50 % de cada. Aquell només 3 persones més n´havien parlat amb profunditat. Joan Ballester Canals, que també sortiria publicada més tard. Els immigrants espanyols cal fer-los quadrar al primer dia o acabaràs netejant-los les sabates tota la vida. Carles Muñoz Espinalt. S´hi va dedicar molt i féu deixebles que escamparen i encara escampen la seva obra i en el tema immigratori va escriure força planes. Francisco Candel. Aquest es va fer famós amb el llibre: Els altres Catalans. En Jordi Pujol i un familiar meu, molt patriota, van defensar la seva teoria però en Ballester, de pedra picada no el va ni voler vendre a la seva botiga. I un servidor tampoc no em va agradar. Ara ja tinc 13 volums a casa sobre la Immigració. I jo reitero que com més immigració més castellà. Altrament, voldria si algun lector pot integrar 250.000 habitants de parla espanyola, a la ciutat catalana quan només en quedem 25.000 de catalans. Espero serioses respostes perquè em tindran al seu servei des del primer moment. La meva dona té una senyora jova sudamericana que diu que si fos al seu país ara estaria dormint. I va començar a treballar aquest dilluns! L´esperit català per la feina, per treballar i llur beneficis obtenir-los per viure més bé, no el tenen. Com diu en Serra hi ha de tot, però una cosa és una immigració si la necessites i l´altra és que te la portin per sebollir la teva nació. Si Espanya sap fer una cosa, és colonitzar, hi té la mà trencada.
4) Els serveis col.lapsats és una evidència que clama al cel. Jo en dono fe car estic pendent des de l´any passat d´una operació d´hèrnia, i després tinc la pròstata (el meu germà té càncer de pròstata), però esperem el metge del cor per si em poden adormir o ja ho faran per sempre. A part la vista i alguna cosa més poc important. Jorge Fernandez Diaz va dir que destruïria la sanitat catalana i ho ha complert. Almenys deu ser dels pocs que compleix llurs promeses, malgrat que contra Catalunya en tenen una motivació superior.
5) Partits processistes ens van deixar sols el dia 27 octubre del 2017. Ens van enganyar de dalt a baix car després van reconèixer que bo hi havia res preparat. O sigui que van venir estrangers per veure l´esdeveniment i resulta que es comporten com a simples informals i entabanadors a catalans i estrangers. Qui no s´ho prengué a broma foren els espanyols. Amb aquest tema no hi pots jugar. Quan tiris endavant és per no fer marxa enrera o no comencis perquè el pitjor és el que van fer. El sí però no. Aquests dies que va 18 anys va morir l´amic Xirinacs ho va deixar ben escrit: La traïció dels líders, els quals els titllà de covards. Encara volen que anem a la manifestació del dia 11 a fer riure.
6) La situació és prou complexa a Catalunya i a el món. I tot corre molt de pressa, i doncs aquells que havien lluitat per Catalunya, davant la dictadura del criminal espanyol d´en Franco, van morir pensant que els catalans ens salvaríem i remuntaríem la nostra estimada nació. Però poc es pensaven que la geopolítica, un cop més, juga en contra nostra i allò que Franco, no va poder, i en efecte, no va poder, ho han pogut fer els seus fills. Assolir que Catalunya, els catalans ja siguin minoria i creen una petita burgesia espanyola dins el territori català. Si la nostra, no tothom s´hi va arremangar per salvar Catalunya de la imposició de l´espanyol, aquí: “La Lengua del Imperio”, no ho faran pas els que ara han fet diners i tenen negocis, però el cap és a Madrid perquè pensen amb la península ibèrica, el seu marc mental.
Que tinguem sort, però jo no hi veig cap solució d´acord amb com va tot, ara bé, sempre cal tenir un bri d´esperança perquè mai no se sap, i per què no podria tenir raó el farmacèutic Alexandre Deulofeu, o l´historiador anglès Toynbee, que Espanya es desintegrarà i això que el seu PIB sigui anàleg que el deute contret sempre ens fa tenir la il.lusió que pot passar l´inesperat. Amén.
Moltes gràcies senyor Romaguera per la vostra exposició tan clara. Justament avui els diaris publiquen el cens de l’Instituto Nacional de Estadística de España, segons el qual Catalunya l’1 de juliol tenia oficialment 8.1622.070 habitants. Això no té aturador!
Ramon Serra