Tots sabem que només valorem les coses quan les perdem. Algunes ja són irrecuperables per sempre més com pot ser la mort d’algun familiar o amic. Però d’altres sí que són rescatables i aleshores tornem a apreciar el seu valor encara que sigui per uns moments. Aquest ha estat el cas de la desaparició momentània de TARADELL.COM. Confesso que em vaig entristir i que tenia molts dubtes sobre la reaparició. Però finalment ja torna a estar aquí amb algunes renovacions prou interessants. Així que: tornem-hi que no ha estat res!
La desaparició d’aquest digital hauria estat un cop molt dur no solament per als taradellencs que vivim fora sinó també per tots els vilatans que ara poden tornar a seguir pas a pas el batec del nostre poble, fins i tot amb una nova secció d’última hora.
D’aquesta manera la informació local més calenta torna a l’abast de tothom. És cert que Ràdio Taradell i la seva pàgina web fan una bona tasca informativa i no ens deixa desguarnits mai. Però això és com tenir dos fills: si un se’n va l’altre no pot substituir el buit mai del tot del qui ha marxat o plegat, com seria el cas que ens ocupa.
Aquest parèntesi que hem tingut ens hauria de fer reflexionar, perquè TARADELL.COM és molt més que una pàgina web. I això no és tòpic. En efecte, a més de fornir-nos l’actualitat del poble al moment, al llarg dels anys ha format un arxiu que és i sobretot serà molt important per a la memòria del poble. En el futur quan els historiadors vulguin saber què ha passat en els nostres dies, aquesta pàgina els serà el menú principal. Serà un dels millors llegats que deixarem a les futures generacions.
I ara voldria fer un prec personal que no he pas consultat amb ningú. De la mateixa manera que l’Ajuntament subvencionava la revista Taradell, desgraciadament ja desapareguda, penso que cal fer el mateix amb aquest digital perquè tot i que és de caràcter privat té un interès públic. A més a més, no té un fi lucratiu. Ja som al cap del carrer! Al mateix Ajuntament també li fa molt servei. El nostre poble que té més de mil cinc-cents jubilats ha trobat a faltar durant el parèntesi la informació sobre les defuncions. Un aspecte no gens menyspreable sobretot per a la gent gran.
D’altra banda, cal valorar la tasca encomiables de l’editor Joan Morcillo, el pal de paller de tot plegat. Només els qui hem fet webs o treballs semblants sabem els maldecaps que comporta. Gairebé sempre amb crítiques i pocs elogis. I ens costa temps i diners. Però l’amor a Taradell fa que se superi tot. Per tot plegat, penso que convindria també que algú més li donés un cop de mà. Per fortuna a Taradell hi ha força personal que es dedica a la informació. D’altra banda, en Joan, tanmateix, té dret, per exemple, a estar malalt, tenir vacances o fer front als altres problemes del dia al marge de fer aquesta publicació.
Taradell prou que es mereix tenir una continuïtat informativa. I això exigeix una tasca col·lectiva i si pot ser protegida de dalt estant. Un poble sense un diari digital, és un poble que no viu al dia i que ha perdut el tren de les noves tecnologies. Celebrem, doncs, que la interrupció no ha estat molt llarga. A les nostres mans ara hauria d’estar un futur sense ensurts.
Per tot plegat i més, per molts anys!
Trobo molt ben explicat i el felicit, jo escrivia a la revista de Taradell i per mi era una satisfacçió quan veia que la gent llegia els meus escrits, és una gran pèrdua. Per això, crec que hem de fer tot el possible per tirar endavant ja que han aconseguit tornar.
Ànims entre tots els que estimem Taradell. Siguem nascuts o siguin de fora fem força….
Molt bé. També m’alegro de la reaparició de taradell.com. I gràcies també, Ramon Serra; sempre llegeixo amb interès els teus encertats articles i comentaris.