Inici Actualitat Crítica literària: ‘Quan la nit mata el dia’ d’Agustí Vehí

Crítica literària: ‘Quan la nit mata el dia’ d’Agustí Vehí

0
COMPARTIR

Títol: Quan la nit mata el dia

Autor: Agustí Vehí (Figueres, 1958-2013)

Editorial: Clandestina

Any: 2023

Pàgines: 280

Llengua: català

Preu: 18,00 €

Sinopsi: Juan Antonio Hinojosa, delegat local de la Falange a Figueres, apareix brutalment assassinat al seu llit una nit de 1958. Està mig nu i algú li ha clavat al crani un crucifix molt pesant i li ha lligat un cinturó al coll. El pis és ple com un ou d’abastaments de tota mena que contrasten de manera força obscena amb la precarietat i la grisor de l’època.

A l’escena del crim són enviats dos inspectors: Carlos Iríbar, de la Brigada d’Investigació Criminal, i Rogelio Lopera, de la Político-Social. El primer, un home compromès amb la justícia que intenta oblidar les ferides de la guerra civil, malda per descobrir la identitat de l’assassí. El segon, en canvi, despietat i carregat d’odi contra els catalans i els republicans, es dedica a sabotejar la investigació amb prepotència casernària. Dos homes amb interessos contraposats i una pregunta: som davant d’un cas polític, econòmic, passional o d’una venjança?

Crítica literària (Núria Martínez): En situem a les darreries de la dècada dels cinquanta del segle passat, exactament en el 1958, a Figueres, quan el delegat local de la falange, Juan Antonio Hinojosa, apareix mort a casa seva. Els inspectors Iríbar de la Brigada d’investigació Criminal i Lopera de la Brigada Politico Social, són els encarregats d’esbrinar que ha passat.

Dos personatges afins al règim, però de tarannàs completament diferents. Mentre que Carlos Iríbar és una persona justa que mira de continuar endavant oblidant els episodis més tèrbols de la guerra civil sense sentir ni odi ni menyspreu per les persones que no pensen com ell; Rogelio Lopera és l’antítesi: despietat, sent un odi extrem contra tot allò que fa olor a català o catalanisme (o sigui de veritat o només en la seva imaginació) i l’únic que l’interessa és enriquir-se aprofitant la seva posició de poder, igual que feia Hinojosa.

Aquestes diferències entre els dos policies, s’extrapolaran a la seva manera de treballar. Mentre el primer vol saber la realitat del que ha succeït, el segon només mirarà de tapar els fets, d’encausar als rojos, com sempre, i  de continuar endavant sense mirar a qui trepitja o deixa enrere pel camí.

El rere fons d’una postguerra complicada en una ciutat com Figueres on la gana, la desesperació, la misèria i la por són el dia a dia de la seva població. 

Vehí ens fa un retrat complet de l’època: la persecució de qualsevol acte que fos en llengua catalana, per inofensiu que fos; el record de les humiliacions patides pels ‘perdedors’, l’abús de poder del bàndol guanyador. Les complicades relacions entre els dos bàndols…

I com a teló de fons una bonica, però complicadíssima, història d’amor que reflecteix a la perfecció el retrat de la societat d’aquella època.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments