Títol: Fets caldo
Autor: Pere Figueras (Terrassa, 1963)
Editorial: Crims.cat
Any: 2022
Pàgines: 180
Llengua: català
Preu: 18,00 €
Premis: IX Premi Memorial Agustí Vehí
Sinopsi: El protagonista d’aquesta història és Avel·lí Baldoví, un psicòpata convençut que el món obra en contra seva i que no dubta a eliminar tot aquell que ofèn la seva dignitat. L’impulsen les seves veus interiors, més concretament la d’una iguana sorneguera i malparlada que l’esperona a cometre els seus crims, malgrat que és perseguit tant per la policia, com per un detectiu privat i una periodista, tots ells encaparrats en diferents teories que es mouen a les palpentes entre l’egolatria, la bona fe i l’estupidesa.
Crítica literària (Núria Martínez): La contraportada del llibre ja ens avisa: ‘teniu a les mans una novel·la satírica, una crítica àcida, perversa i punyent, un divertimento…’ D’acord, ja podria haver-me imaginat per on anaven els trets.
Sí, sí, imaginació no em falta, però arribar a la pàgina vint i conèixer a una iguana (la de la portada) que es diu Corcuera en homenatge a qui va ser ministre de l’Interior i que a més parla, però no és sols que parli, és que ho fa amb la veu d’en Josep Cuní (autocomplaent, pontifical)! Us asseguro que aquí l’autor i la novel·la em van guanyar per golejada.
Pere Figueres ens porta la història de l’Avel·lí Baldoví un trist professor que té una segona feina a una fàbrica de brous de marques blanques, per tal d’arribar a final de mes. Un personatge gris, oi? Res d’això, l’Avel·lí és u psicòpata convençut que tot el món està en contra seu, la seva mania persecutòria és de manual i quan no es pren la medicació, quasi mai, ha de veure com el seu company de pis, en Corcuera (la iguana) li canta la canya i li diu que és un inepte difícil de catalogar i que l’incita a què cada nit faci més bo el brou.
No només el nom i la veu de la iguana són antològics, hi ha una parella de mossos que ens recorden a un cèlebre (no precisament pels seus encerts i el seu bon tarannà) personatge de la política catalana. I és que la corrua de personatges que desfilen per les pàgines de ‘Fets caldo’ són, per una cosa o altra, dignes de menció.
A través d’aquest humor àcid, visceral, que arrenca somriures i més d’una rialla, el Pere Figueres fa una crítica ferotge a institucions llegendàries com són l’església, la família o l’empresa i l’educació privada; no queden exemptes de judici els problemes de salut mental, el periodisme. La corrupció i la banalitat que amara a totes elles són la clau perquè l’Avel·lí pugui dur a terme les seves malifetes i sortir-ne indemne.
