Títol: La trena de la meva àvia
Autor: Alina Bronsky (Rússia, 1978)
Traductor: Ramon Farrés
Editorial: Les Hores
Any: 2022
Pàgines: 192
Llengua: català
Preu: 18,50 €
Sinopsi: La família d’en Max viu en un pis per a refugiats a Alemanya. L’àvia és una matriarca russa, aterridora i tossuda, que imposa les seves normes amb mà de ferro. Quan va emigrar de la Pàtria va ser a la recerca d’un món millor. Però no està gens satisfeta amb el funcionament de les coses a Alemanya: els metges i els professors són incompetents, els aliments són tòxics i els alemanys en general són poc fiables.
L’àvia està convençuda que en Max és un nen dèbil i malaltís, i el té sota una supervisió constant per protegir-lo de les influències negatives del món. Però malgrat ser un maldestre als seus ulls, en Max s’ha adonat que el seu avi, estoic i taciturn, viu enamorat de la seva veïna, la Nina. La dinàmica familiar canvia radicalment quan la Nina dona a llum un nadó que és la viva imatge de l’avi. Aleshores, tothom haurà d’aprendre a defensar-se de l’àvia.
Crítica literària (Núria Martínez): Em vaig enamorar de la prosa de Bronsky amb ‘ L’últim amor de Baba Dunia’, bé, de fet, em vaig enamorar de la Baba Dunia. I, sí, m’he tornat a enamorar. Aquesta vegada per partida doble: d’en Max, el jove narrador de la història, i de la Margo, la seva àvia.
Bronsky torna a condensar en poques pàgines tot un món: el de la família d’en Max i tots els que els rodegen. Hem de llegir una mica entre línies, només una micona de res, per entendre tot l’abast de la història d’aquesta família d’exiliats russos a Alemanya. I és que ser exiliat no és fàcil. Deixar-ho tot enrere: vida, amics, familiars, records…, per començar de zero en un lloc estrany.
Margo, una famosa ballarina, és ara una Matroska russa amb tots els ets i uts. És vanaglòria de cuidar ella tota sola de la seva família, de mantenir-los a tots sans i estalvis, especialment a en Max, que segons ella és un ment malaltís que no se’n sortirà i a qui tracta amb un menyspreu digne d’estudi.
Les primeres pàgines del llibre estan plenes d’una ironia i uns tocs d’humor que arrencaran més d’un somriure i una rialla al lector. L’humor es va diluint a mesura que avança la trama, però no la ironia que salpebrarà totes i cada una de les pàgines.
Bronsky ens torna a mostrar una dona forta, dura, que mana i dona ordres sense aturador per tal d’aconseguir allò que es proposa. I la torna a rodejar d’un elenc de secundaris de luxe, que sembla que no tinguin un paper important, però que esdevindran cabdals per entendre la realitat de la Margo i que s’amaga darrere aquesta façana d’intolerància, xenofòbia i ràbia mal continguda: l’intent de superar el dol i la culpa que fa anys que l’acompanyen.
