Títol: Guilleries
Autor: Ferran Garcia (Taradell, 1971)
Editorial: Males Herbes
Any: 2022
Pàgines: 179
Llengua: català
Preu: 17,00 €
Sinopsi: Taradell, darrers anys del segle XIX. Mentre juga a prop del riu, en Boi descobreix un rastre de sang. Seguir-lo significarà desenterrar el passat i marcarà l’inici d’una aventura que l’obligarà a separar-se de la seva família, amagar-se a dins els esbarzers i fugir de les partides de pistolers que circulen per la Plana. En Boi cavalcarà entre la boira, en un viatge que li permetrà descobrir l’amistat, l’amor, la crueltat i el dolor.
Crítica literària (Núria Martínez): Vaig adquirir ‘Guilleries’ tan bon punt es va publicar, però no ha estat fins ara que he pogut llegir-lo. Tot i ser un llibre breu, no arriba a les dues-centes planes, requereix tota l’atenció del lector per tal de gaudir-lo com es mereix.
Ferran Garcia ens situa a la població que em va acollir ja fa 20 anys, Taradell, als darrers anys del segle XIX durant la darrera guerra dels carlins.
Narrada en primera persona per en Boi, ens endinsem en una història fosca i tenebrosa, en un western crepuscular (segons la contraportada del llibre), en una deliciosa novel·la que et fa vibrar d’emoció, que et posa la pell de gallina i que et fa enamorar del jove protagonista.
No només en Boi cridarà l’atenció del lector: la seva àvia, coneguda com a Madame Leveau una ramellera de les de tota la vida, una bruixa de les de l’època…; el bandoler Joan Tur, un caragirat; en Bonaplata, la maldat personificada, el bandoler que escampa l’horror per allà on passa…
En Boi es narra els fets un cop aquest ja han succeït, i ho fa amb un llenguatge viu, amb expressions que queden gravades a la nineta: ‘L’àvia estava més quieta que les arrels de les oliveres’ (per posar un sol exemple dels molts que trobarem. Amb descripcions punyents que no amaguen l’horror de les escenes, ans al contrari, la violència és present de principi a fi, una constant en la vida d’en Boi i els seus que ja formen part d’un poble que durant generacions ha estat repudiat pels seus orígens pobres: els cagots. La narració en cap cas és lineal, anem endavant i enrere segons el Boi ens explica els fets, però el punt de partida és el moment que descobreix un rastre de sang al riu i el segueix, moment que la trama fa un gir, accelera el ritme narratiu i farà que en Boi perdi la poca innocència que li quedava.
