Títol: Aquest deu ser el lloc
Autor: Maggie O’Farrell (Barcelona, 1945)
Traducció: Marc Rubió
Editorial: L’Altra Editorial
Any: 2017
Pàgines: 480
Llengua: català
Preu: 24,00 €
Sinopsi: El Daniel Sullivan i la Claudette Wells són una parella improbable: ell és de Nova York però viu perdut enmig del no-res a Irlanda, ha deixat enrere un divorci, dos fills a qui no veu mai a Califòrnia i un pare amb qui no s’entén a Brooklyn, i ella és una exestrella de cinema francesa que ha triat viure aïllada del món, lluny dels rodatges i del brogit de les càmeres. Tenen una relació apassionada, intensa i tempestuosa, plena de tensions i desavinences puntuals, i porten una vida poc convencional, molt solitària i raonablement feliç. Fins que un dia, escoltant la ràdio, el Daniel sent una notícia sobre una dona amb qui va perdre el contacte fa anys i que el llança en una espiral irracional i incontrolable que amenaça de destruir la fràgil estabilitat de la seva vida i l’allunya de tot el que fins ara ha representat casa seva.
Crítica literària (Núria Martínez): ‘Aquest deu ser el lloc’ és una novel·la de personatges, coral, polifònica, geogràfica i podria continuar posant un munt d’adjectius més; però el que realment és, és la història d’en Daniel Sullivan i la Claudette Wells.
Ell és un professor universitari, ella una actriu que fuig de la fama. Els dos són una unió complicada, però no impossible.
Tot i he dit que és una novel·la coral, el cert és que hi ha un clar protagonista i aquest és en Daniel, qui està acompanyat per un elenc de personatges força ampli. Persones molt diferents tant en la procedència com en les maneres de ser i d’actuar, que pivoten al voltant d’en Daniel i que ens ajudaran a conèixer i entendre millor com és i com és la seva relació amb la Claudette en particular i amb el món en general.
També apuntava que és una novel·la geogràfica i és que a més de conèixer diversos personatges, també ens farà viatjar per molts llocs: així anirem d’Irlanda a Londres o París passant per diversos enclavaments d’Amèrica del Nord, a Bolívia, l’Índia o la Xina.
Les temàtiques que toca, són tan variades com els personatges o els escenaris, i ens parla de: relacions, de parella, de família; de la maternitat vista des de diferents punts de vista; de la redempció; dels temors, les pors i els fantasmes de cadascú; de com els actes del passat influeixen en el present i el futur de les persones; dels problemes de l’alcoholisme, la depressió o l’anorèxia… En definitiva d’un compendi de què són i representen les relacions humanes.
El tema central ens queda molt clar en el títol de l’obra: un lloc on trobar-nos bé, on ser feliços, però potser aquest lloc passa per no ser un enclavament geogràfic concret, sinó més aviat trobar-nos en pau amb nosaltres mateixos.
