Inici Actualitat Crítica literària: ‘L’última, la més petita’ de Fatima Daas

Crítica literària: ‘L’última, la més petita’ de Fatima Daas

0
COMPARTIR

Títol: L’última, la més petita

Autor: Fatima Daas (París, 1995)

Traducció: Manuel Forcano

Editorial: Angle Editorial

Any: 2021

Pàgines: 185

Llengua: català

Preu: 18,90 €

Premis: Premi Les Inrockuptibles 2020 i Internationaler Literaturepreis 2021

Sinopsi: A mig camí entre l’autobiografia i la novel·la ens arriba la primera obra de Fatima Daas, un autèntic terratrèmol per a la societat francesa. Amb la seva veu inclassificable i el seu ritme hipnòtic recomposa les peces del seu món en constant oposició. Filla petita d’una família d’algerians, l’única de les tres germanes nascuda a França. Creient en la fe musulmana, però que es considera pecadora perquè és lesbiana. A la recerca constant de l’amor i mantenint diverses relacions al mateix temps. Aquesta extraordinària primera novel·la -d’una contemporaneïtat radical, lírica, poderosa, conflictiva- és el retrat vital d’una jove en un món modern ple de contradiccions socials, religioses i sexuals entre el que ella és i el que tothom n’espera…

Crítica literària (Núria Martínez): És la primera obra de l’autora, una jove Fatima Daas que ens porta un caramel·let a mig camí entre la biografia, autobiografia en aquest cas i la novel·la.

Amb capítols curts, com a petites píndoles que sempre comencen dient ‘Em dic Fatima’ l’autora ens fa un passeig per la seva vida. La relació amb els pares, les germanes, els amics, els amants inventats i reals… La vida d’una família algeriana a França.

Daas ens fa anar endavant i enrere en la seva vida, per mostrar-nos tots els esbossos fins que siguem capaços de fer-nos el dibuix complet de la seva existència. On és més incisiva és la seva prosa és en la part amorosa i sexual, descobrint-nos els problemes que li comporta  la seva orientació amb la seva religió. Els tabús als quals ha de fer front, els silencis, les incomprensions i com això repercuteix en ella i la seva manera de ser i sobretot d’estimar.

Una novel·la curta, escrita amb una prosa directa, tallant, incisiva, que penetra a la retina del lector i si queda enganxada, que ens descriu la recerca de la pròpia identitat en un món que vol ser modern i que està ple de contradiccions especialment socials i religioses on segons quins temes sexuals continuen estant mal vistos i no se’n parla obertament per no ferir sensibilitats.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments