Títol: La cantant de Fado
Autor: Jordi Campoy Boada (Sabadell)
Editorial: Columna
Any: 2021
Pàgines: 360
Llengua: català
Preu: 20,00 €
Sinopsi: El Guillem és pianista de jazz i un compositor de renom que pateix la síndrome de l’impostor. Arran d’un fet del passat que no pot superar, es troba immers en una sequera creativa que el preocupa en excés. Empès pels consells del seu mànager, se’n va a Lisboa una temporada per compondre un nou àlbum i posar una mica de llum a la seva vida. Allà coneix la Rita, una cantant de fado de qui ha vist una actuació en un restaurant de l’Alfama. El Guillem queda colpit per la seva veu i tracta de seguir‑li la pista.
Gràcies a unes fotografies descobertes a l’estudi d’un pintor que ha conegut i a un quadre misteriós que pertanyia al seu pare, el Guillem reconstrueix uns fets del passat en què la Rita té un paper essencial.
Secrets, misteris i un amor per resoldre. Amb la música com a rerefons i Lisboa com un personatge més de la història, La cantant de fado és una novel·la que demostra que no és valent qui no té por sinó qui sap conquerir‑la.
Crítica literària (Núria Martínez): Feia molt de temps que no gaudia tant amb un llibre. I ho dic en el més ampli sentit de la paraula. ‘La cantant de fado’ m’ha fet pensar; m’ha portat a viatjar per Lisboa, recórrer els seus carrers acompanyant a en Guillem i a la Rita; he patit, somrigut, a vegades inclús he deixat anar una riallada, he plorat, m’he enfadat i he experimentat un munt de sensacions que no soc capaç de reproduir amb paraules.
Jordi Campoy ens porta una història d’intriga, un thriller amb tots els ets i uts. Una rere fons d’història d’amor gens ensucrada ni embafadora, ans al contrari. Un thriller que per moments és endimoniat i altres té la cadència d’un fado. Una trama que té banda sonora pròpia i que paga molt la pena escoltar-la mentre ens endinsem en les seves pàgines. Vuit temes compostos per l’autor, que són una meravella pels sentits.
Els personatges són un dels unts forts de la història, especialment en Guillem, la Rita i la Celeste, una velleta amb un caràcter que déu-n’hi-do i ens oferirà una grata i real història. En Guillem el músic turmentat per un fet del passat a qui veurem créixer i evolucionar, a qui acompanyarem en el seu viatge, tant en el físic (Barcelona-Lisboa-Barcelona) com en el mental, molt més important i productiu. La Rita una noia amb un passat fosc, turmentós, que la segueix i persegueix.
‘L’accident. Dissabte nit. Una semifusa. Pam!’
Les descripcions que en Jordi ens fa de llocs i persones són dignes de ser llegides i rellegides; les comparacions i les evocacions al món musical són constants i precioses. La dosificació de la informació que va donant al lector està mesurada, pautada, com una composició musical; amb girs argumentals que atrapen al lector. I un punt d’ironia fina, finíssima, que fa les delícies dels més exigents
