Inici Actualitat Crítica literària: ‘En la foscor de l’hivern’ de Tim Winton

Crítica literària: ‘En la foscor de l’hivern’ de Tim Winton

0
COMPARTIR

Títol: En la foscor de l’hivern

Autor: Tim Winton (Karinyup, Austràlia 1960)

Traducció: Marc Rubió

Editorial: Univers

Any: 2021

Pàgines:176

Llengua: català

Preu: 18,90 €

Sinopsi: A Sink, una vall solitària, quatre persones es preparen per passar la nit. Una ombra sembla moure’s a l’hort de Murray Jaccob. A l’extrem oposat del pantà, la seva veïna Ronnie s’acomiada del seu amant i sent com el seu nadó es remou al seu interior. I a la petita parcel·la enjardinada dels Stubbses, un gos petit desapareix, arrencat de soca-rel de la seva corretja per una cosa, una presència que ningú arriba a veure. Res tornarà a ser igual.

Crítica literària (Núria Martínez): ‘En la foscor de l’hivern’ és una novel·la fosca, a estones claustrofòbica, que manté al lector a l’aguait des del primer capítol.

Tim Winton ens situa en una solitària vall a l’interior d’Austràlia, on conviuen quatre estranys personatges que poc o res tenen a veure entre ells: Maurice i Ida Stubbs, Jacob i Ronnie.

En Jacob i la Ronnie són gent de ciutat que han anat a parar a la vall per diferents circumstàncies: ell perquè s’ha jubilat i busca certa tranquil·litat, ella seguint al seu xicot. Mentre que el matrimoni Stubbs són gent del camp. Aquesta només és una de les diferències entre tots quatre, però el que sí que comparteixen és l’atac d’un enemic invisible que ataca als seus animals durant la nit.

Witon juga amb les pors ancestrals. En posar als protagonistes i al lector davant situacions aterridores. La tensió atmosfèrica es respira en tot moment, i ens fa la sensació que estem davant d’un perill persistent i imminent. Ens posa a prova, al límit, entrant dins la nostra psique i fer-nos enfrontar al pitjor dels temors: allò que ens és desconegut, però que no habita a l’exterior, ans el contrari, és dins nostre.

La prosa de l’autor és parca en recursos, de descripcions curtes i concises, on els adjectius brillen per la seva absència, en tot moment pots imaginar-te la soledat de la vall i les emocions que confonen i esquincen als personatges. Amb pocs personatges, una sola ambientació crea una història plena de matisos, tensions i emocions. La seva manera de narrar ens mostra els fets, però no ens els explica; insinua molt i revela molt poc. Ens condueix, com a lectors, a fer tota la feina sense que tan sols ens adonem.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments