Títol: La casa de les hores comptades
Autora: Esther Vila (Maresme, 1949)
Editorial: Terra Ignota
Any: 2021
Pàgines: 370
Llengua: català
Preu: 18,49 €
Sinopsi: Existeix la casualitat?
Dilluns, 26 de juliol de 1976, festivitat de Santa Anna. És festa major a l’Estartit. L’Ariel i la seva cosina Gràcia han anat al poble a ballar, però no tornaran. No tornaran mai més. Trenta-tres anys més tard, dia per dia, el pare del noi i la mare de la noia troben la mort a la capella de la finca on viuen. Al cap d’un temps, la Dina, pràcticament única supervivent de la família, marxa de la casa espantada. No hi vol tornar més.
Febrer de 2014. La Mercè Juanhuix, per mediació de la seva amiga Elisa Dorca, rep l’encàrrec de fotografiar la finca perquè la mestressa la vol posar en venda. Les dues noies hi aniran tres vegades, a la casa de les hores comptades, i cada vegada es trobaran amb alguna cosa inquietant. Un jardiner estrafolari i sorrut que les vigila d’amagat, un home ben vestit, que ningú sap qui és ni com ha pogut entrar i una sepultura, el contingut de la qual les deixarà confoses i plenes de dubtes.
I, mentrestant, l’assassinat dels dos vells encara està per resoldre. Hi havia tres persones més, a la casa, aquella nit… Qualsevol d’ells ha tingut ocasió de matar-los. I també hi havia la nena invisible…
Crítica literària (Núria Martínez): Quarta entrega de la sèrie protagonitzada per la fotògrafa Mercè Juanix i la seva amiga, l’Elisa Dorca. En els títols anteriors ja vàrem conèixer la facilitat de les dues amigues per trobar misteris que resoldre allà on van. Cada novel·la és independent de les altres i l’únic que tenen en comú són les dues protagonistes, que si bé és cert que les veiem evolucionar al llarg de la sèrie no ens obliga a haver de llegir-les per ordre.
Aquest cop la Mercè rep l’encàrrec de fotografiar la finca dels Oms, ja que la seva mestressa la vol vendre. Tres són els viatges que les dues amigues faran fins a la finca i cada cop trobaran quelcom d’inquietant que tornarà a despertar el seu esperit aventurer.
Com a les novel·les predecessores l’Esther Vila estructura la novel·la amb dues trames paral·leles situades a dos arcs temporals ben diferenciats, però que acaben per confluir. D’aquesta manera, anant endavant i endarrere en el temps seguiren les vivències de la família Oms/Lestany ces del 1949 fins al 2014. Una història plena d’amors, desamors, desenganys, infidelitats, violacions, desaparicions i secrets amagats al llarg dels anys.
Aquesta vegada els misteris són diversos: la desaparició l’any 1976 de l’Ariel Oms i la seva cosina Gràcia; l’assassinat del pare del noi i la mare de la noia trenta anys més tard i que encara no s’ha resolt i el perquè del mal nom de ‘la casa de les hores comptades’ a la finca dels Oms. Tots ells cridaran l’atenció de les nostres protagonistes que no dubtaran de ficar-s’hi de cap per esbrinar-ho.
L’Esther es valdrà d’un narrador en primera persona quan són les dues amigues les que parlen o per mostrar-nos els records de la Rosanna Lestany i d’un narrador en tercera persona per explicar-nos la resta de la trama. Aquesta varietat de veus narratives dona encara més força a la novel·la. A més aquest el gènere negre va de la mà amb el fantàstic amb tocs sobrenaturals.
