Títol: Tot el que em cal jo ho duc a dins
Autor: Rupi Kaur (Panjab, 1992)
Traductora: Bel Olid
Editorial: Empúries
Any: 2021
Pàgines: 192
Llengua: català
Preu: 15,00 €
Sinopsi: Amb una sensibilitat exquisida, rupi kaur, a tot el que em cal ja ho duc a dins, torna a alguns dels temes característics de la seva obra, com són el feminisme, el trauma, la pèrdua o l’amor, però ara, fent un pas més i revelant, en un exercici únic de generositat i honestedat, experiències molt personals, com ara la manera com s’ha enfrontat els darrers anys a la depressió, l’èxit o la pressió que ha patit. Capaç de traduir en paraules senzilles sensacions i sentiments complexos, també desgrana amb saviesa mals de la nostra època com l’autoexigència malaltissa i les relacions tòxiques.
Crítica literària (Núria Martínez): Però en menys de sis mesos he llegit, i portat fins aquí, dos poemaris d’una mateixa autora: Rupi Kaur. I crec que em repeteixo si dic que els poemaris d’aquesta autora escapen dels límits de la poesia i entren en el terreny d’aquelles lectures que no necessiten etiquetes per la complexitat que suposa encasellar-les en una sola disciplina. I he de repetir-ho perquè per segona vegada m’he trobat que el que llegia era molt difícil d’etiquetar dins d’un gènere.
Igual que en ‘el sol i les seves flors’, trobem poemes d’una brevetat extrema, dos versos, a vegades ni això… Clar que n’hi ha de més llargs, però són els menys.
Aquest poemari està dividit quatre parts: ment, cor, descans i desperta. En els que la poetessa toca temes tan durs com la depressió, l’ansietat, abusos… Parla de problemes mentals, de sexe, d’autoestima.. i ho fa sense vergonyes i falsos pudors. Torna a empoderar a la dona i a parlar de temes femenins i feministes.
Rupi Kaur tornar a acompanyar els seus poemes amb il·lustracions fetes per ella mateixa, d’una simplicitat absoluta en el traç, però d’una tremenda força visual. El contrapunt necessari i indiscutible a les seves paraules. Segueixo admirant la seva facilitat per dir tant amb tan pocs mots:
‘sóc la cambra més fosca de la meva vida’
