Inici Actualitat Crítica literària: ‘Les quatre cambres del cor’ d’Anaïs Nin

Crítica literària: ‘Les quatre cambres del cor’ d’Anaïs Nin

0
COMPARTIR

Títol: Les quatre cambres del cor

Autor: Anaïs Nin (Neuilly-sur-Seine, 1903)

Traducció: Ferran Ràfols Gesa

Editorial: La breu editorial

Any: 2021

Pàgines: 142

Llengua: català

Preu: 17,00 €

Sinopsi: Al París dels anys trenta, Djuna viu enderiada per una història amorosa, viscuda amb intensitat, entre ella i Rango, un músic exòtic i misteriós. La jove Djuna viu un romanticisme utòpic i ben poc realista. Es deixa portar pel desig a tota hora i aspira a la felicitat dins el caos. Tots dos s’atreuen per oposició. Djuna crea un món propi en una barcassa al Sena, un lloc que els hauria de preservar de la contaminació exterior, però no ho aconsegueix. Rango li presenta la seva dona, una ballarina retirada sempre malalta, i estableixen una relació de dependència, a tres bandes, que desemboca en un punt mort de dissolució. Aquesta és la història de la degradació d’un amor plural, de la decepció que neix del coneixement de la realitat de l’altre, de la impossibilitat de compaginar els sentiments i les vides malgrat una atracció que no deixa d’existir. Una història plena de les contradiccions de les relacions personals, on Nin traça una pintura d’una societat parisenca que combina els grans luxes amb les misèries dels artistes fracassats.

Crítica literària (Núria Martínez): Feia temps que tenia pendent endinsar-me en la prosa d’aquesta autora, hi ha estat gràcies a aquesta traducció feta per labreu edicions que m’he decidit a fer-ho. He tardat massa, ara ho sé. I a la meva llista ja hi ha uns quants títols més, tots publicats per aquesta editorial.

Ens situem al Paris dels anys 30 on ens trobem a la Djuna i en Rango que viuen una història d’amor força desigual. S’atrauen per oposició, no poden ser més diferents l’un de l’altre. Dins una barcassa al Sena creant la seva illa d’amor dins el caos més absolut que hom es pugui imaginar. Però, ell és cassat amb la Zora, una ballarina que està malalta. La malaltia de la Zora no és només física, també ho és de l’ànima. Els tiranitza a tots dos, a Djuna i a Rango, tot i que diu que accepta la seva relació el cert és que els fa la vida impossible amb les seves exigències de malalta patològica. És una persona egoista que vol que el nom giri al seu voltant.

Entre tots tres es creen unes relacions de dependència mútua que resultaran asfixiants, tòxiques i destructives per als membres d’aquest complexa triangle amorós. Les coses encara es complicaran més quan en Rango comenci a militar en un partit polític.

Una relació a tres bandes completament desigual, on tothom perd, uns més que altres es clar, i on tothom se sent frustrat. Tres maneres de viure l’amor: la poètica, utòpica, esbojarrada i caòtica de la Djuna front la controladora, gelosa i egoista d’en Rango; o la manipuladora i maquiavèl·lica de la Zora. Tres maneres d’entendre l’amor que ens reflecteixen a la perfecció com són els tres protagonistes.

Anaïs Nin ens exposa d’una manera quasi filosòfica els diferents estadis de l’enamorament que pateix la Djuna: de l’amor inicial utòpic i poc realista, al desengany final.

M’ha encantat la metàfora de les cambres del cor, de manera que pots entrar a una d’elles, la que en aquell moment et faci sentir millor i trobar el recer necessari per encarar la frustració que provoquen les altres. El retrat que fa dels tres personatges i la forma com cada un d’ells encara la vida.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments