Inici Actualitat Crítica literària: ‘L’obscur adeu de Teresa Lanza’ de Toni Hill

Crítica literària: ‘L’obscur adeu de Teresa Lanza’ de Toni Hill

0
COMPARTIR

Títol: L’obscur adeu de Teresa Lanza

Autor: Toni Hill (Barcelona, 1966)

Editorial: Rosa dels vents

Any: 2021

Pàgines: 464

Llengua: català

Preu: 19,00 €

Sinopsi: Una novel·la intrigant i torbadora sobre la hipocresia, l’amistat, la immigració i els privilegis. Un suïcidi inexplicable. Un misteri la veritat del qual no la saben ni els morts. Existeixen pocs llocs tan plàcids com aquest enclavament proper a Barcelona, d’avingudes amples, jardins cuidats i cases amb piscina. Un entorn idíl·lic on, en aparença, no passa mai res. Fins que un matí el dia desperta envaït per una plaga d’esqueles ben estranyes. Enganxats als arbres, clavats a les tanques, els cartells mostren la foto d’una noia, una creu negra i una pregunta escrita a mà: “Qui va matar la Teresa Lanza?”. Cinc dones recorden la Teresa, la jove hondurenya que netejava les seves cases, i cap d’elles ha aconseguit oblidar la notícia del seu suïcidi, fa gairebé un any. El que totes ignoren, i ningú sospita, és que l’ombra de la noia continua vagant per les seves llars a la recerca de respostes.

Crítica literària (Núria Martínez): Llegir a en Toni Hill ha estat sempre, per a mi, una aposta segura. He llegit tot el que ha publicat fins al moment i sempre amb el mateix resultat: enganxada a la lectura des de la primera a l’última pàgina. Aquest cop no ha estat pas diferent.

Hill ens situa el gener del 2019 quan falten pocs dies per l’aniversari del suïcidi de la jove hondurenya Teresa Lanza, qui va decidir posar fi a la seva vida l’u de febrer del 2018. Ningú que la coneixia entén que hauria de passar pel cap de la jove per prendre aquesta decisió quan semblava que la vida li somreia: estudiava infermeria a distància i havia trobat al noi dels seus somnis, en Simó. Teresa treballava com a noia de la neteja a les cases de cinc amigues: la Lourdes, mare d’en Simó, la seva germana Mireia, La Xènia, l’Olga i la Coral, situades a l’elitista urbanització de Castellverd.

L’autor ens explica la història des de dos punts de vista molt diferents, per una banda trobem uns capítols curts nomenats ‘Teresa on és ella qui ens parla en primera persona, on veiem que no pot acabar de marxar i trobar el descans anhelat, ja que necessita entendre que li va succeir, també ens explica la seva història abans d’arribar aquí i la vida que s’hi va trobar quan ho va aconseguir.

En altres capítols, sota el nom ‘Els vius’, és un narrador omniscient que ens aproparà a la resta de personatges, explicant-nos el seu dia a dia, la seva manera de ser i de fer davant les adversitats que se’ls hi presenten i especialment el seu paper en la vida de la Teresa.

Tot això ens ajudarà a anar encaixant les peces del puzle que ens planteja en Toni Hill.

Estem davant d’una novel·la coral, on si bé la Teresa Lanza és la protagonista indiscutible, la resta de veus tenen el mateix pes específic i en la història. Una trama complexa que toca diferents temes socials, que es van embastant de manera delicada amb la finalitat d’anar teixit l’entramat de la història, no només de la Teresa, si no de tots els que van ser a prop d’ella per una raó o altra.

Així l’autor ens posa davant de temes com la immigració i l’acceptació que la gent nou vinguda té a casa nostra; la dificultat d’una adopció i l’encaix del nou membre de la família; la corrupció en el món dels negocis, les infidelitats; i principalment davant de temes que moltes vegades ens resulten tabú com és el suïcidi o l’eutanàsia.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments