Títol: El conte de la serventa
Autor: Margaret Atwood (Ottawa, 1939)
Traducció: Xavier Pàmies
Editorial: Quaderns Crema
Any: 2018
Pàgines: 360
Llengua: català
Preu: 20 €
Sinopsi: L’Offred viu a la República de Galaad, un règim totalitari i teocràtic basat en el control del cos femení per part del govern. En un futur no gaire llunyà assolat per una natalitat en declivi, les dones fèrtils com ella només tenen una missió a la vida: garantir la descendència de l’elit dominant. El seu relat descarnat—a estones fred i irònic, d’altres vehement—desvelarà les tenebres d’una societat que es pretén virtuosa i ens demostrarà que ni l’estat més repressor pot contenir el desig de llibertat.
Crítica literària (Núria Martínez): Havia vist la sèrie de televisió i això en frenava a llegir el llibre. Saber per endavant que m’hi trobaria encara ho feia més feixuc. Tot i les meves reticències fa mesos que el llibre era a casa i ara, gràcies a la participació en un club de lectura, m’he endinsat en les pàgines que Margaret Atwood va escriure.
La novel·la és una distopia feminista on l’Offred, la protagonista, ens narra en primera persona les seves experiències a la república de Galaad, un règim totalitari i teocràtic basat en el control del cos femení per part del govern i on les dones queden relegades exclusivament a les tasques tradicionals de la llar i a la reproducció. S’estableix un sistema de castes que afecta principalment a les dones que queden dividides en: serventes, Ties, Martes, Mullers i Ecomullers, cada grup es distingeix pel color específic de la seva vestimenta. Les serventes com l’Offred són dones fèrtils que treballen en llars de les classes altes i a les que s’obliga a quedar embarassades del cap de família.
La vida a Galaad és poc menys que sinistre. Ens trobem amb una societat repressiva i puritana on qualsevol intent de dissidència es paga amb la mort. Tothom està sota la vigilància dels Àngels (forces de seguretat) i dels Ulls (espies), el clima de por, de terror, és constant. Tot i això hi ha un moviment de resistència i dissidència que es mou en la clandestinitat.
Mitjançant una sèrie de flashbacks sabrem com era la vida de l’Offred abans de Galaad, on tenia parella, filla, una feina i una intima amiga, la Moira. I és la contraposició d’aquests dos mons el que ens farà posar els pèls de punta. Veure com una dona que ho tenia tot, de cop i volta i sense saber molt bé perquè ho perd absolutament tot i queda relegada a ser un mer objecte sexual, desposseïda de qualsevol vestigi d’humanitat, i a qui no li és permès tenir ni sentiments, ni pensament o records. Per no tenir no tenen ni un nom propi sinó que adopten el patronímic de l’home (cap de la família) de la qual són propietat fins que donin a llum en el millor dels casos.
Llegir el llibre després de veure la sèrie té els seus inconvenients, per una banda com ja he dit abans, saps que et trobaràs, per altra no ets capaç d’imaginar-te la protagonista amb un altre rostre que no sigui el de l’actriu Elizabeth Moss, tampoc és fàcil recrear els sòrdids ambients de la república de Galaad d’altra manera de com els hem vist a la televisió.
