Títol: El viatge
Autor: Luigi Pirandello (Agrigent (Itàlia), 1867)
Traductor: Narcís Comadira
Editorial: Viena edicions
Any: 2021
Pàgines: 56
Llengua: català
Preu: 11,00 €
Sinopsi: La història d’un desconfinament tan bonic i tan fràgil com ho és la protagonista d’aquesta història.
Fa tretze anys que l’Adriana Braggi no surt de casa. Des que va morir el seu marit, viu reclosa en el dol més sever. De fet, abans de casar-se tampoc havia sortit mai del poblet sicilià que l’havia vist néixer. Tot d’una, però, l’aparició d’uns lleus símptomes de malaltia faran que el seu cunyat l’obligui a anar a veure el metge a la capital i, com a conseqüència, a emprendre un viatge que li descobrirà tota la vida i tota la tendresa que s’ha perdut fins ara.
Crítica literària (Núria Martínez): L’editorial Viena ha tret la col·lecció ‘Petits plaers’ on trobem una selecció de novel·les breus dels grans autors del segle XX, per a lectors amb poc temps, segons ens diu la web de la mateixa editorial. El número onze d’aquests Petits Plaers és ‘El viatge’ de Luigi Pirandello.
Una obra molt breu d’encara no cinquanta pàgines que vaig devorar en poc menys d’una hora i on vaig gaudir de cada minut invertit en la seva lectura.
Amb un començament potent on l’autor, en un sol capítol de cinc pàgines ens fa un retrat exhaustiu de la societat siciliana de l’època i de les seves fèrries costums i una crítica despietada al masclisme imperant. Una lacerant descripció de la submissió i de la infelicitat de les dones sicilianes, que bé podria reflectir al d’altres indrets.
La protagonista, Adriana Braggi, fa tretze anys que s’ha quedat viuda i que no surt del casalot on viu des que es va casar. Unes inoportunes molèsties físiques faran que el seu cunyat la porti a la ciutat a veure el metge. Aquest viatge, a més de posar nom a la seva malaltia, farà que s’adoni del que realment ha estat la seva vida i que descobreixi que hi ha una altra manera de viure-la: més lliure, menys encotillada, però aquesta visió arriba tard per l’Adriana.
Pirandello ens porta per un viatge extern al llarg de la geografia italiana, i per un viatge intern, el que fa l’Adriana. Ella que des que es va cassar ha viscut enclaustrada, que fa tretze anys que no veu el carrer n’hi ha ningú aliè a casa seva, que viu sotmesa i submisa a un marit i al seu record, comença aprendre a valorar els petits plaers que ens regala la vida i aconsegueix trencar lligams invisibles i prendre decisions valentes i arriscades.
Tot i la brevetat de l’obra, cal destacar les descripcions detalladíssimes que ens fa l’autor. Sense paraules supèrflues, amb un lèxic preciós, aconsegueix que el lector s’endinsi en elles.
