Inici Actualitat Crítica literària: ‘La dona efervescent’ de Mar Bosch

Crítica literària: ‘La dona efervescent’ de Mar Bosch

0
COMPARTIR

Títol: La dona efervescent

Autor: Mar Bosch (Girona, 1981)

Editorial: Univers

Any: 2020

Pàgines: 192

Llengua: català

Preu: 18,5 €

Sinopsi: Eva, sola i amb dos bessons sota el seu càrrec, passa revista al gir radical que ha donat la seva vida en els últims mesos. Des que va conèixer al Miquel, la seva parella, passant pel tracte amb una sogra neuròtica a la figura sempre absent de Miquel, un pare incapaç d’aixecar-se a la nit a cuidar els seus fills o tenir el més mínim gest amb ells.

Està sola, un cop més, acabada de sortir d’un procés que per res ha resultat tot el bonic que li van dir que anava a ser. Poc o gens la van advertir de les particularitats fisiològiques i psicològiques de l’embaràs, per no parlar del post-part, o de la necessitat de forjar una família sense cap tipus de manual.

Eva se sent com una aspirina en un got d’aigua, efervescent, desapareixent per moments d’una realitat esfereïdora. Amb l’ajuda inesperada d’un veí, lluitarà per trobar-se una altra vegada, i tornar a prendre el control de la realitat, lluny de veus queixoses i els plors dels bessons.

Crítica literària (Núria Martínez): Tot i que em vaig prometre que, per una vegada, faria les coses bé i llegiria els llibres en ordre, el cert és que la curiositat aliada amb la impaciència s’han imposat i he acabat fent el de sempre: començar la casa per la teulada. Mentre que la primera novel·la on surt l’Eva Botet, ‘Les generacions espontànies’, segueix a la prestatgeria, no he tingut espera per llegir ‘La dona efervescent’ que em cridava l’atenció des que va arribar a casa.

És d’aquells llibres que jo aplaudeixo per la seva temàtica: la maternitat vista des de la perspectiva menys agradable, des del vessant menys amorosa i tendra; des d’un atac de realitat extrema. Ser mare és de les coses més boniques que ens poden passar a les dones. Sí. Però també de les més esgotadores per posar-hi un adjectiu suau.

L’Eva Botet acaba de tenir bessons. Al mateix temps que la seva parella i pare de les criatures, en Miquel, la deixa i la seva sogra, la Remei, decideix morir-se, però no pas desaparèixer de la seva vida, ans el contrari, hi és més present que mai en una versió força torracollons d’en Pepito Grillo o veu de la consciència. I amb tot aquest batibull de situacions ha de lidiar la pobra Eva.

L’Eva és per sobre de tot la mare d’en Bruc i la Clara, també és la parella o exparella d’en Miquel i la jove de la Remei. Sembla que ho és tot menys el que hauria de ser: l’Eva. La seva essència ha quedat diluïda, espremuda i quasi perduda després de donar a llum als bessons. L’Eva literalment s’ha dissolt com una aspirina efervescent qualsevol.

La Mar Bosch ens presenta una doble visió de la maternitat. La que té l’Eva i la de la Remei. Mentre que la segona és una mare possessiva, omnipresent, dominadora i controladora fins a límits insospitats. L’Eva se sent aclaparada per la seva condició de mare: perdura, esmaperduda, morta de son i no es reconeix en la dona que ara és. I ens parla de la maternitat en el sentit més ampli de la paraula: la desitjada, la no desitjada i la que a vegades se’ns nega.

La primera part del llibre es centra més en la relació de les dues dones. En com l’Eva llum de desesperar-se per la presència de la seva sogra dins el seu cap, après a dominar-la, a esperar les seves sortides de to i a reconduir les seves converses.

La segona part més centrada en l’Eva i amb el protagonisme absolut de tres fotografies que acabaran de tancar tots els serrells que fins al moment quedaven penjant.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments