Inici Actualitat Crítica literària: ‘El sol i les seves flors’ de Rupi Kaur

Crítica literària: ‘El sol i les seves flors’ de Rupi Kaur

0
COMPARTIR

Títol: El sol i les seves flors

Autor: Rupi Kaur (Hoshiarpur, Índia – 1992)

Traducció: Bel Olid

Editorial: Empúries

Any: 2018

Pàgines: 256

Llengua: català

Preu: 14,90 € (e-book 5,99 €)

Sinopsi: LUn llibre de poemes emocionant i fascinador, profundament femení i feminista. El llibre està estructurat en cinc parts (pansir-se, caure, arrelar, créixer i florir), jugant amb la idea de renaixement després de la caiguda. Comença explorant el trauma, la violació, el desamor, la solitud i segueix amb el procés de superació i d’aprenentatge que et porten a florir amb tota la plenitud. Amb senzillesa i una gran sensibilitat, l’autora parla d’autoestima contraposada a l’autoodi, de la cerca impossible de la bellesa física quan una està acomplexada, del creixement que implica adonar-se que casa teva ets tu mateix, un cant a l’autoacceptació davant els cànons de bellesa imposats i autoimposats. També reflexiona sobre els orígens i la maternitat. Ella és canadenca filla d’immigrants indis, i fa una preciosa reflexió i una profunda valoració sobre el que implica ser mare immigrada, el pes de la cultura ancestral i l’amor incondicional matern. Una reivindicació feminista de la dona en totes les seves facetes.

Crítica literària (Núria Martínez): És la primera vegada que m’atreveixo a ressenyar un llibre de poesia. I és que, tot i ser un gènere que m’encanta, no hi entenc ni mig borrall. Espero que sapigueu perdonar-me l’atreviment.

‘El sol i les seves flors’ s’escapa dels límits de la poesia i entra en el terreny d’aquelles lectures que no necessiten etiquetes per la complexitat que suposa encasellar-les en una sola disciplina. Els seus versos, curts i punyets com dagues clavades al bell mig del cor del lector, formen com petits capítols d’un tot, que tampoc m’atreveixo a classificar com a novel·la, perquè no ho és, però que escapa dels límits de… de tot.

Rupi Kaur concep aquest poemari ‘com un llarg poema, una unitat indissoluble’ i en ella ens parla d’un procés de superació i aprenentatge personal. Dividit en cinc parts que semblen voler reflectir els estadis o passos d’aquesta transformació: marcir-se, caure, arrelar, alçar-se i florir.

La poetessa ens apropa a temes tan colpidors com són: la violació, l’abandonament, el desamor o l’empoderament i el creixement personal. També veiem com reivindica les seves arrels hindús. O les seves reflexions i pensaments sobre temes com la immigració i la integració cultural dels nous vinguts; la dictadura de l’estètica encapçalada per la indústria de la bellesa, els rols de gènere o les reivindicacions feministes, molt present al llarg de tot el poemari.

Dues coses m’han cridat poderosament l’atenció, la falta de lletres majúscules al llarg de tot el poemari i els títols al final dels poemes com a senyes d’identitat de l’autora.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments