Inici Actualitat Crítica literària: ‘El futur no és el que era’ de Joan Mayans

Crítica literària: ‘El futur no és el que era’ de Joan Mayans

0
COMPARTIR

Títol: El futur no és el que era

Autor: Joan Mayans Planells (Eivissa, 1974)

Editorial: Cossetània edicions

Any: 2020

Pàgines: 296

Llengua: català

Preu: 18,90 €

Sinopsi: La Francina allarga les sessions al gimnàs. El Kai l’espia per internet. L’Helena se’l mira amb avorriment. El Jep circumval·la la facultat de Geografia i Història sense gosar entrar- hi. Arribats a la maduresa, han acomplert tot allò que ha d’acomplir la gent com cal. Tenen feina, casa, nens i cotxe. Tenen tantes caselles marcades que no els queda marge per inventar-se’n de noves. Però també tenen memòria. Tenen records. I s’adonen que falta alguna cosa. Que el futur no ha estat el que s’imaginaven.

Crítica literària (Núria Martínez): ‘El futur no és el que era’ és la primera novel·la de l’eivissenc Joan Mayans. Amb ella guanya el X Premi Pollença de narrativa 2019.

Mayans ens porta una novel·la coral protagonitzada per quatre personatges: dues parelles —en Kai i l’Helena, la Francina i en Jep— i cada una d’elles amb dos fills d’edats similars: La Clàudia i en Martí en Jan i la Noa. Tots quatre tenen feina, casa pròpia, cotxe… és a dir, tenen una vida relativament confortable i resolta i pocs problemes que els atabalin. Però també tenen la rutina de cada dia, la crisi dels quaranta, i sobretot tenen memòria i records d’un temps que es van deixar escapar, o això pensen, i s’adonen que els manca quelcom per ser qui volien ser: el futur no és el que ells havien planejat que seria. I l’element aglutinador de tot plegat i especialment dels quatre protagonistes no és altre que el tedi. L’avorriment en majúscules.

Cap d’ells és feliç i tots quatre busquen fugir del seu present refugiant-se a vegades en el passat, de vegades en el risc d’allò que els hi és desconegut. Tots ells s’han casat amb la persona que tocava casar-se tot i que cap d’ells n’està enamorat de la seva parella. Són socialment i políticament correctes i infeliços i enyorats del que els hi manca: en Kai busca un enamorament ardent, no la fredor de l’Helena qui a la vegada troba avorrida la seva feina a l’ajuntament de Mataró i busca al·licients que la facin sentir viva. La Francina enyora la passió d’un antic enamorat i en Jep senzillament existeix i persegueix becaries mentre no fa res de res.

En tot aquest entramat les xarxes socials juguen el paper fonda mental que tenen en la nostra societat. A través del Facebook en Kai es retroba amb la seva antiga parella: la Francina. És retrobem i el que comença com una troba casual acaba com un retorn aquell passat enyorat que intenten reviure amb totes les seves forces. Però ja no són els que eren, els remordiments per l’engany a la parella, per fallar a la canalla també han de dir-hi la seva. I només falta una trobada casual, i és que la casualitat sembla que sigui un personatge més tot i que no ho és, per acabar d’embolicar la troca encara més. I és que el Jep i l’Helena també tenen la seva dosis de protagonisme desesperat.

La mala llet, la ira, la irresponsabilitat i la responsabilitat mal gestionada, l’engany en totes les seves versions i vessants, juntament amb el joc i els seus perills, els sense sostre que són on no han de ser i que decideixen entrar en el joc brut, també tenen la seva part d’implicació emocional i posen el punt d’actualitat rabiosa a la trama.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments