Títol: L’amiga genial
Autor: Elena Ferrante (Nàpols, 1943)
Traducció: Marta Hernández Pibernat
Editorial: La Columna
Any: 2015
Pàgines: 512
Llengua: català
Preu: 21,90 € (12,95 € edició de butxaca – 9,99 € e-book)
Sinopsi: L’amiga genial segueix les dues protagonistes –la Lila i la Lenù– durant la infantesa i l’adolescència en un barri miserable de Nàpols, entre una multitud de personatges que les acompanya. L’autora sap aprofundir com ningú en la complexa naturalesa de l’amistat entre dues nenes, dues noies, dues dones, seguint pas a pas el seu creixement individual, la manera com s’influeixen l’una a l’altra i els sentiments bons i dolents que alimenten durant anys una relació intensa i autèntica. I ho fa amb una veu tan sincera i potent que tindreu la sensació que no heu llegit mai res que s’hi assembli.
Crítica literària (Núria Martínez): Em vaig acostar a la seva lectura amb certes recances a través d’un club de lectura sobre autors italians. Havia vist la sèrie que em va agradar sense arribar a entusiasmar-me i les crítiques que havia llegit del llibre eren bastant eclèctiques: hi ha qui adora la saga i qui l’avorreix sobiranament.
La història arrenca amb un pròleg que ens posa en antecedents de la desaparició d’una de les protagonistes. Fa dies que en Rino, el seu fill no en sap res i decideix posar-se en contacte amb l’amiga de la seva mare per demanar-li ajut. Això fa que l’amiga miri enrere i viatge fins al passat per rememorar els inicis d’una amistat que es remunta a la infantesa i que ha sobreviscut fins al moment actual.
Estem doncs davant la història d’una amistat. La companyonia de dues noietes, la Rafaella Cerullo a qui tots diuen Lina i que per l’Elena és la Lila i l’Elena Greco a qui anomenen Lenuccia o Lenú. Les dues nenes viuen en una de les barriades més humils de la ciutat de Nàpols durant la dècada dels cinquanta. Allà comparteixen escola, carrer i jocs i on, a l’inici, a base de silencis mesurats i paraules poques vegades dites es va forjant una amistat que esdevindrà indissoluble al llarg del temps.
Ferrante ens fa un retrat exhaustiu de la gent del barri: les sempre complicades relacions entre veïns d’immobles adjacents; gent humil que només aspira a poder posar un plat a taula a la seva família, que es doblega davant la llei dels més rics i a qui i a qui els corroeix l’enveja, que poden arribar a les mans amb suma facilitat, sigui a causa d’una borratxera o de la impotència de veure que mai prosperaran com els seus veïns. Tots ells conformen el cor de personatges secundaris imprescindibles per complementar la història.
I en aquest ambient oclusiu, gris i empobrit anirem seguint el procés de creixement personal, intel·lectual i inclús social de les dues amigues. Canvis que provocaran certa rivalitat entre elles, encara que sempre unides per la seva incondicional amistat: sempre tornen l’una amb l’altre, sempre es retrobem per complicada que sigui la situació.
Lila i Lenù són dues personalitats quasi antagòniques. La primera és rebel per naturalesa, es mostra díscola davant qualsevol situació que li desagradi; és decidida; valenta no té por, o fingeix no tenir-la, a res; descarada i molt intel·ligent. Mentre que l’Elena és dòcil, conformista, espantadissa, reflexiva i molt intel·ligent. La intel·ligència és l’únic punt en comú entre totes dues. Tot i que són dues maneres molt diferents de fer servir aquest intel·lecte privilegiat que tenen.
