Inici Actualitat Crítica literària: ‘Els dos remordiments de Claude Monet’ de Michel Bernard

Crítica literària: ‘Els dos remordiments de Claude Monet’ de Michel Bernard

0
COMPARTIR

Títol: Els dos remordiments de Claude Monet

Autor: Michel Bernard (Bar-Le-Duc, França, 1958)

Editorial: La Breu edicions

Any: 2019

Pàgines: 173

Llengua: català

Preu: 18 €

Sinopsi: Els dos remordiments de Claude Monet narra l’entusiasme per la vida de la bèstia sensible que era Monet. Una vida profundament marcada per la passió amorosa cap a la seva primera muller i la mort dels que estima. Viatgem per una Europa convulsa, des del París de 1870 fins la tragèdia de la Gran Guerra, i els successius canvis de paisatge que la història provoca en la vida i la pintura de l’artista. Hi trobem els vaivens del destí que determinen la trajectòria del creador i el relat precís d’una generació que inventava una nova manera de copsar el món. És un cant a la força de l’amistat i l’amor, en sintonia amb el poder evocador de l’art, sense oblidar els poderosos contratemps de la fortuna.

Crítica literària (Núria Martínez): Michel Bernard ens apropa a la que poder és la visió menys coneguda de Claude Monet. La de l’amic, la de l’amant, la de pare i espòs, sense oblidar les seves dues grans passions: la pintura i els jardins. I ho fa a través de tres noms propis, una mena de triangle, no pas amorós sinó artístic.

Bernard ens dona una visió diferent de l’obra del pintor a través de totes les persones i situacions que el van influenciar. I ho fa amb una prosa força poètica, amb una narració erudita escrita amb un llenguatge força elegant. Parlant-nos dels dos sentiments que van alimentar la inspiració del pintor i que li van permetre superar les situacions més adverses abans no li va arribar la celebritat: l’amor i l’amistat.

L’amistat sincera i plena d’admiració per en Frédéric Bazille, un jove pintor que va morir sota el foc dels prussians i aquí Monet sempre dedicarà un etern reconeixement per haver-lo recolzat en els seus inicis.

L’amor per Camille, la seva model, la seva musa, la seva esposa, a qui no deixa de representar fins al final quan la retrata en el seu llit de mort. Hi haurà una altra dona, una altra família, però en les seves pintures i el seu cor sempre hi serà Camille.

Camille i Frédéric Bazille són les dues grans influències en la vida i l’obra del pintor. Monet vivia per la pintura i això el duia a plasmar sobre la tela els seus sentiments més íntims i a buscar constantment noves maneres d’expressar el que sent.

L’autor ens apropa a l’artista fent-nos veure les seves obres no només a través del vessant artístic, sinó com a testimonis del temps que va viure Monet.

Una novel·la curta, no arriba a les dues-centes pàgines, però d’una sensibilitat i d’una bellesa poques vegades vistes. Mentre ens endinsem en les seves pàgines tenim la sensació d’estar transitant per les pintures de Monet. De veure els flocs de neu que cauen a través de la finestra mentre ell pinta a Camille; d’observar al pintor mentre conversa amb el jardiner i d’estar asseguts a la mateixa taula que comparteix amb el seu gran amic Renoir, l’única persona a qui tuteja.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments