Inici Actualitat Crítica literària: ‘Cazenueve i la revenja dels desvalguts’ d’Oriol Molas i Ferran...

Crítica literària: ‘Cazenueve i la revenja dels desvalguts’ d’Oriol Molas i Ferran Grau

0
COMPARTIR

Títol: Cazenueve i la revenja dels desvalguts

Autor: Oriol Molas (Camprodon, 1968) i Ferran Grau (Lleida, 1982)

Editorial: Capital Books

Any: 2018

Pàgines: 352

Llengua: català

Preu: 19,90 €

Sinopsi: Enric Cazeneuve torna a Barcelona el maig de 1909 per establir-se al carrer Balmes número 6. Seductor, bon vivant i cosmopolita, retrobarà el seu amic de joventut, Cinto Brescó, redactor de La Vanguardia, amb qui haurà d’investigar una sèrie d’assassinats misteriosos i despietats, aparentment inconnexos. També comptaran amb l’ajut de la Filo, una peculiar minyona d’idees avançades.La ciutat, convulsa uns mesos abans de l’esclat de la Setmana Tràgica, és l’escenari d’uns crims que afecten tots els estaments socials i per als quals la policia de l’època no està preparada

Crítica literària (Núria Martínez): ‘Cazeneuve i la revenja dels desvalguts’, escrita a quatre mans per Oriol Molas i Ferran Grau, és la primera entrega de la sèrie protagonitzada per Enric Cazeneuve, el primer detectiu de la ciutat de Barcelona.

Enric Cazeneuve , de mare catalana i pare francès, arriba a Barcelona per instal·lar-se a la recentment heretada casa dels seus avis al carrer de Balmes. No té gens clar quin serà el seu futur ni a què es dedicarà, mentre ho decideix pensa tirar de la petita herència que li ha deixat la mare. Una de les primeres coses que fa és contractar a la Filo, la filla de la senyora Maria, la portera, com a minyona. Es retrobarà amb en Cinto Brescó, un amic de la joventut que ara és un dels periodistes de la Vanguardia i amb ell començaran a investigar una sèrie de misteriosos assassinats aparentment inconnexos. Enric també somnia a retrobar-se amb una jove que va conèixer al liceu, quan ell era un dels joves acomodadors que hi treballava, i de qui mai més ha sabut res i ni tan sols sap com es diu.

La ficció s’ambienta en 1909, durant els esdeveniments de la Setmana Tràgica. Amb acurades descripcions de la ciutat, que permeten al lector passejar pels seus carrers, veure els tramvies, amb un giny d’humor negre amb aquest mètode de transport; sentir el galop dels cavalls, o sentir les diferents olors ( o pudors) que la ciutat desprèn. El treball de documentació ha estat magnífic, i ens permet gaudir, entre d’altres, de la redacció de les notícies de la Vanguardia de fa cent anys, amb picada d’ull a cert article que va ser prohibit a l’època; gaudir del vestuari de l’època o conèixer alguns dels oficis que hi havia i que fa anys han desaparegut, com el dels serenos.

El Ferran i l’Oriol han creat un elenc de personatges frescos, propers, empàtics, que faran les delícies del lector; cadascú amb les seves característiques peculiars, la seva parla pròpia i la seva manera de comportar-se segons el seu nivell socio-econòmic. A mi, personalment, m’ha robat el cor l’Enriquet, un jove gitano que acabarà sent el primer confident del detectiu.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments