Inici Actualitat Crítica literària: ‘Em diuen fletxa’ de Joan Carles Ventura

Crítica literària: ‘Em diuen fletxa’ de Joan Carles Ventura

0
COMPARTIR

Títol: Em diuen fletxa

Autor: Joan Carles Ventura (Sueca, 1978)

Editorial: Alrevés editorial

Any: 2019

Pàgines: 200

Llengua: català

Preu: 18 €

Sinopsi: Els anys vuitanta del segle XX van ser una autèntica bogeria a tot arreu i, a terres valencianes, es va viure, entre la joventut local, un frenètic esclat col·lectiu de modernitat, creativitat i llibertat que va donar origen a la famosa Ruta del Bakalao. En aquella mítica i delirant època, s’emmarquen les peripècies del Fletxa, un pintoresc detectiu privat que es mou com un peix a l’aigua en l’ambient nocturn i discotequer —o com un glaçó de gel en un cubata, si ho preferiu—. En el seu debut literari, el personatge intentarà complir amb l’encàrrec de resoldre la rocambolesca desaparició d’una jove misteriosa en estranyes circumstàncies i s’endinsarà en una intricada trama d’interessos creuats. Desembolicar la troca pot comportar fatídiques conseqüències. Per sort, però, aquest peculiar investigador a sou amb sang d’orxata comptarà amb la inestimable col·laboració del seu col·lega, el Tato, company de farres i parrandes, i amb l’ajuda de la seua tieta Ampariues, àvida lectora de les novel·les d’Agatha Christie.

Crítica literària (Núria Martínez): L’autor ens situa a la València de finals dels vuitanta, en plena ruta del Bakalao, en plè desenfrè de la joventut. Usant un narrador en primera persona, que ens narra els fets amb retrospectiva, fet que li permet fer balanç sobre la Ruta del Bakalao i el que va significar per a ell en aquells temps. El narrador és Vicent Fletes i Chaqués, a qui anomenen Fletxa, un dels molts joves que en aquella època vivíem en una contínua festa i que intenta guanyar-se la vida resolent casos, com a detectiu privat, de molt poca envergadura. Però de sobte i sense esperar-s’ho haurà de fer front a un encàrrec de certa volada: la desaparició d’una jove. Ajudat pel seu amic Tato, un personatge força peculiar, un policia encobert que gaudeix de la nit tant o més que el mateix Fletxa i per la seva tieta Ampariues, una dona que llegeix les novel·les d’Agatha Christie i que es convertirà amb la Miss Marple valenciana.

El que inicialment sembla un cas senzill, la cerca d’una xiqueta que ha eixit de festa i tres dies després no ha tornat a casa, es convertirà amb tot un entramat de drogues i mentides i misteris que el nostre protagonista haurà d’esclarir.

Ventura fa servir una prosa àgil i fresca, carregada de diàlegs plegats de tocs d’humor de fina ironia. Amb descripcions ràpides, però força detallades que ens marquen un paisatge i un ambient molt concret.

Punt a favor per als seus personatges, especialment al trio protagonista. Fletxa et roba el cor amb la seva poca traça, línia a línia i Ampariues és…, bé el millor és que la conegueu llegint aquesta novel·la que no té desperdici.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments