Inici Actualitat Crítica literària: ‘Dues dones’ de Montse Sanjuan

Crítica literària: ‘Dues dones’ de Montse Sanjuan

0
COMPARTIR

Títol: Dues dones

Autor: Montse Sanjuan (Lleida, 1956)

Editorial: Pagès editors

Any: 2020

Pàgines: 248

Llengua: català

Preu: 18 €

Sinopsi: Quan la Genoveva s’assabenta que el seu fill Jordi és a la presó de Lleida, viatja a la capital amb l’esperança d’abraçarlo. Allà hi viu la Natàlia que compta els dies amb la por que es compleixi la sentència de mort a què ha estat condemnat el seu fill gran, l’Emili. La Genoveva i la Natàlia es veuran arrossegades pels durs temps de la postguerra que els ha tocat viure. Dues dones amb coratge que van haver de seguir endavant mentre la realitat que havien conegut es desplomava al seu voltant. Montse Sanjuan, autora de les novel·les policíaques de l’Anna Grimm, ens presenta en aquesta ocasió una història commovedora, plena de força i que ens descriu els límits de la condició humana.

Crítica literària (Núria Martínez): ‘Dues dones’ és la història de dues mares que han de patir per tenir els seus fills a la presó de Lleida. És el relat de dues famílies, de dues poblacions, Lleida, la capital, i Palau de Tremp i de tota una societat, la catalana, en una de les èpoques més convulses de la nostra història.

La història està dividida en quatre parts de desigual llargària. En elles anirem coneixent a les dues dones, les seves famílies, el seu passat i el seu pressent; els seus anhels, les seves inquietuds i les seves pors. Al mateix temps anirem sabent dels seus fills, que coincideixen a la presó de Lleida on inicien una bonica amistat tot i les circumstàncies. En trobar-se l’Emili mal ferit de les cames, serà en Jordi qui l’ajudi en tot moment.

Quan en una de les visites al seu fill, la Natàlia coneix a en Jordi, comença una correspondència amb la mare del noi, la Genoveva, de la que naixerà una amistat entre les dues dones, que aniran explicant-se les seves vivències i el seu anhel que els fills un dia puguin assolir la llibertat.

‘Dues Dones’ és, doncs, un crit a l’amistat. L’amistat de dues dones, dues mares que comparteixen el malson i la injustícia de tenir els fills empresonats a Lleida pels seus ideals polítics, ells són del bàndol dels ‘perdedors’. Anirem seguint l’evolució d’aquesta amistat i la dels nois. És el retrat de la vida de dues famílies humils, una a Lleida i l’altre en un poble del Pallars, les seves mancances en plena postguerra, la mirada dels veïns, les pors, les malfiances…

Genoveva i Natàlia són els dos personatges principals, les dues dones que aniran teixint l’entramat de la novel·la, però les acompanyen tot un seguit de personatges secundaris, majoritàriament femenins, que ens ajuden a comprendre com era la vida en aquells anys tan foscos. Unes dones que en aquella època eren quasi invisibles, però que l’autora ens mostra que moltes vegades era gràcies a elles que les coses rutllaven una mica millor en mig de tanta misèria. I entre tots aquests personatges femenins, n’hi ha un que, tot i sortir breument a l’inici, m’ha robat el cor i m’ha deixat amb ganes de saber-ne més: La padrina Roser, la sogra de la Genoveva i ànima del mas mentre hi va viure.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR
Subscriu-te
Notifica
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments