Inici Cartes dels lectors Covid19-Voluntariat

Covid19-Voluntariat

5
COMPARTIR

La pandèmia de la COVID-19 ha trasbalsat les nostres vides i ha generat a Taradell, i més concretament als seus veïns, molta incertesa i por davant el desconegut, però també ha fet que una onada espontània de voluntariat solidari s’obrís camí davant les dificultats que han anat sorgint.

Taradell disposa d’un sòlid voluntariat permanent i sistemàtic, que per descomptat durant el confinament s’ha vist obligat a reinventar-se. Aquest fet però, no n’ha impedit el seu funcionament, i fins i tot en alguns casos, ampliar-se. A aquest voluntariat intentaré fer-hi una ullada properament.

Malauradament la pandèmia ha deixat la seva petjada al nostre poble. Durant aquest curt període de temps, 30 veïns han perdut la seva particular lluita. Taradell sempre els recordarà.

Ara però, m’ha semblat que és el moment idoni per explicar-vos una petita història d’11 setmanes de durada, les que van des de l’inici de l’estat d’alarma fins avui. Som-hi!.

Aquesta història té lloc en un poblat anomenat Tardelix que en altres moments va ser capçalera d’una antiga baronia de la Catalunya Central, al nord de la província de Barcelona, i alhora al sud de la comarca d’Osona, que l’any 2020 es conjura de manera totalment espontània per combatre l’invasor, la COVID-19, fabricant tota mena d’artefactes de protecció gràcies a un grup de veïnes i veïns.

Tot comença a mitjans març, ràpidament s’organitzen per poder fabricar, bàsicament cosint, el que es detecta com una primera necessitat, les “Mascaretes”. Immediatament però, es perfilen noves mancances, els xinesos tenen totalment controlada la fabricació d’elements de protecció que lliuren en comptagotes i a preus abusius, per tant cal actuar amb urgència per esmenar-ho.

Una enamorada de l’art de cosir a màquina, la “Tatix”, amb el suport incondicional d’en “Manix”, de seguida accepta el repte de posar-se al capdavant d’aquesta aventura. El primer que fa es publicar un WhatsApp/Ban sobre el que cal fer, l’allau de voluntariosos/es que hi volen participar és extraordinari, motiu pel qual es fa necessari organitzar-se.

D’altra banda, en “Prosix”, un jubilat, cabell blanc i despistat, que te tot el temps del món per pensar, també s’adona de la dimensió del problema. Comença tot un seguit de contactes fins arribar a la Tatix. Ràpidament es posen d’acord i decideixen que la Tatix, donada la seva experiència, organitzarà tot el referent a la fabricació de les peces (cosir, enganxar, …., en definitiva el que calgui), i en Prosix assumirà tot el referent a la logística, és a dir, buscar materials per a la fabricació i organitzar la distribució a domicili de tot el necessari per a la fabricació de les diferents peces mitjançant els “Repartidors”, evitant així desplaçaments i de retruc contagis.

S’organitzen en dos grups, les Cosidores Voluntàries i les Bates Solidàries. Cada grup fa coses diferents en funció de les necessitats i dels materials disponibles. Tot això té lloc la setmana del 16 al 22 de març, dia en què ja es fa la primera entrega. Inicialment l’objectiu és modest, cobrir les necessitats del poblat de l’antiga baronia, però la situació es desborda i es fa necessari treballar amb un objectiu més ampli, que finalment abasta des de Manresa, Berga i Ripoll fins a vora mar (Lloret). La mobilitat està molt limitada i es fa necessari trobar algú que s’encarregui de detectar on hi ha mancances i d’anar-hi a portar-los el material. La incògnita es resol fàcilment, el senyor de les formigues, en “Tatitix”, que amb tota la seva bonhomia i el treball i l’experiència acumulada a la Fundació Trueta es converteix en el personatge idoni.

Un contacte a Rubí (Robin Hat, ara reconvertit a Robin Mask) que li ha estat donat a en Prosix, i que gràcies a la intervenció de l’Ajuntament en la persona de la seva Alcaldessa, proporciona material de diferents qualitats, gairebé a dojo, el que permet poder arribar a fabricar 16.000 mascaretes i 1.200 bates. Al mateix temps, tot un seguit d’empreses del poblat (grans i petites), i un nombre important de particulars també hi col·laboren, cadascú dins les seves possibilitats i fent diferents donacions de material divers. No us en dono els noms per dos motius:  1.- em sabria greu oblidar-me d’algú; 2.- sé del cert que alguns es volen mantenir en l’anonimat. Dues grans empreses de la comarca també proporcionen material plàstic per poder fabricar, sobretot bates en grans quantitats.

Alhora, i mentre dura tot aquest enrenou, també es fan crides per aconseguir altres materials com són bosses de deixalles, llençols, tovalloles, màscares de submarinisme…, la resposta solidària torna a ser molt notable.

Tot funciona, però les necessitats lluny de minvar, augmenten, per tant cal buscar més materials i nous voluntaris. La segona setmana d’abril s’organitza un tercer grup, el Bates Blaves que es divideix en talladors de peces i talladors de bates i maniguets mitjançant unes plantilles que n’agilitzen el procés. Posteriorment tot aquest material es termo-segellat. Aquest grup es diferencia de la resta perquè requereix treballar en tàndem.

Paral·lelament, en “Lozix”, un avançat en noves tecnologies, entre elles la impressió en 3D, fabrica viseres junt amb en “Oscix” i en “Xevix”, a les que la “Angix”, parella d’en Lozix i una “manetes”, hi afegeix una pantalla protectora i una cinta elàstica que permet ajustar-les, convertint-les així en viseres/pantalles facials. En Lozix treballa en xarxa amb altres nous tecnòlegs de diferents contrades, fet que li permet millorar la funcionalitat i la ergonomia de les viseres.

La fabricació d’aquests elements de protecció s’inicia amb un primer prototip per a una farmàcia del veïnat, però ràpidament els hi plouen les sol·licituds, que van des d’altres
farmàcies fins a entitats i associacions tant públiques com privades, passant per la Residència Vilademany, personal sanitari de diferents CAPs, Consultoris de Dentistes i Veterinaris, Òptiques, i tot tipus de comerços tant del poblat com d’arreu, del món de la restauració i de molts veïns tant d’aquí com d’altres contrades que busquen sentir-se protegits. El material utilitzat és d’origen vegetal, per tant, ecològic i biodegradable, i s’obté, una vegada vençudes les dificultats inicials per aconseguir-ne, gràcies a les donacions de particulars i alguns comerços locals i forans. En porten entregades 455.

Dins tot aquest enrenou, un especial protagonisme el tenen els “Repartidors” que presten un servei poc tangible però de gran utilitat. D’una banda, hi participen persones que gràcies al boca-orella s’assabenten del que s’està fent i s’ofereixen, i de l’altre, la
“Aranxix” que gestiona l‘Espai Jove “El Puntal” i la “Laix” i la “Ainix” del Consell de Joventut organitzen un grup d’una trentena de joves voluntaris disposats a cobrir les demandes de serveis que sorgeixin. Concretant, el 70% dels 30 voluntaris han pogut prestar algun dels 192 serveis demandats, entre ells, compra de menjar i medicaments, repartiment de dossiers escolars i de memòria, repartiment de menjar d’un dinar solidari i
trucades telefòniques de seguiment a persones grans. Alguns d’ells també actuen com a Repartidors per a altres grups. Els hi ha dona suport l’Ajuntament junt amb Serveis Socials i la Mancomunitat La Plana.

Passen els dies i finalment sembla que la situació poc a poc es tranquil·litza. Amb el desconfinament tothom torna a la feina presencial, els materials gratuïts cada vegada són més difícils de trobar i per descomptat les necessitats es redueixen dràsticament, tot això fa que els diferents grups vagin reduint la seva activitat fins a deixar de funcionar. Sembla, doncs, que momentàniament s’ha aguantat l’envit de l’invasor, i a més s’ha fet sense l’ajuda dels famosos Gals ni de la seva poció màgica, això si, restem amatents per si torna.

Aquest petit relat es cosa d’en Prosix.

Es pot dir amb molt d’orgull i com a conclusió, que el millor de tot es que l’esperit de col·laboració i la solidaritat han estat el motor de tanta activitat, i que han deixat un solatge de generositat difícil d’esborrar. Gràcies a tots!.

Suposo que estareu d’acord amb mi en que el realment important de tota aquesta tasca es l’esforç que s’ha fet i la il·lusió que s’hi ha posat. Cada element entregat o acció feta representa un servei fet a “algú”, una bona part d’ells tangibles i amb forma (mascareta, bata, davantal, …), la resta intangibles (repartiment, trucada telefònica, …), parlem per tant de serveis prestats.

Ens podem preguntar, quin valor té cada un d’aquests serveis prestats?, la resposta és clara, ni més ni menys que el que li hagi donat cada una de les persones que l’haurà utilitzat. Intueixo que la seva suma, si se li pogués donar valor, ens portaria a fregar de
l’infinit. No podem oblidar que al darrera del voluntariat també hi ha el bon veïnatge, l’estimació, l’amistat, la companyonia… , que cadascú de nosaltres ha donat o a rebut dels veïns, familiars, amics, companys…, de ben segur que íntimament tots ho agraïm i valorem en la seva justa mida.

Malgrat que els números no aporten cap valor a tota la feina feta si que ens permeten poder tenir una millor perspectiva de la dimensió del que s’ha fet, per això he intentat resumir-ho en 4 taules que venen acompanyades d’un petit recordatori gràfic.

Mil gràcies Taradelixenques i Taradelixencs, ens n’hem sortit!

Nota 1.- si algú se sent exclòs, li prego que em disculpi i li agrairé que m’ho faci saber.

Nota 2.- a la revista estrip (abril 2020) podeu trobar-hi àmplia informació sobre el Voluntariat a la Comarca. Taradell no en té l’exclusivitat.

Pau Rosique Samper

COMPARTIR

5
Deixa un comentari

avatar
5 Fils de comentarirs
0 Respostes
0 Seguidors
 
Comentari més actiu
Missatge més comentat
5 Autors
nuriaRAMON SERRAMarta MolistAnna MolistFco. Javier García Segura Autors recents
  Subscriu-te  
més nou més antic més votat
Notifica
nuria
Convidat
nuria

Hola,jo us puc dir que poca cosa he fet de voluntàriat….tot i que l’hospital de Manlleu em varen cridar….per raons personals no vaig poder ajudar (em va fer mal el cor haver de dir NO). Em varen demanar a nivell particular cuidar una persona de la Residència del Prat de Tona (tampoc vaig fer-ho) per altres raons. Sí vaig donar informació d’empreses que funcionen tant a Olot com a algun altre lloc i varen solucionar la necessitat. Ara el que puc dir quan varem arribar a la segona fase,…anant a caminar vaig trobar un company de treball de quan treballàvem… Llegeix més »

RAMON SERRA
Convidat
RAMON SERRA

Com us vaig dir al principi de la pandèmia, la gent de Taradell sou collonuts. La solidaritat del nostre poble s’ha tornat a demostrar com sempre que es necessita. Per tant, és de justícia ser agraïts i dir un cop més: moltges gràcies!

Marta Molist
Convidat
Marta Molist

Pau, aquest relat i conclusió és un regal per tots els voluntaris. Gràcies.

“Escriurem que tot no va ser fàcil. Cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem caminant per les estrelles, amb el somriure dels que ja no hi puguin ser”…

M’ha fet molta gràcia que en el grup hi hagués una Anna Molist

Anna Molist
Convidat
Anna Molist

Gracies Infinites a tots … I a tu Pau dir-te que ets genial!!!!

Fco. Javier García Segura
Convidat
Fco. Javier García Segura

És realment increïble la resposta i col·laboració desinteressada dels ciutadans davant una situació d’emergència com aquesta. Es mereixen el nostre respecte i aplaudiment.