Títol: No hi ha llum sota la neu
Autora: Jordi Llobregat (València, 1971)
Editorial: Columna
Any: 2020
Pàgines: 544
Llengua: català
Preu: 20,50 €
Sinopsi: Un home despullat, amb les mans lligades i les parpelles cosides amb un filferro apareix submergit dins les aigües glaçades d’una piscina durant la construcció de l’estació d’esquí Vall de Beau, al Pirineu. Es tracta de la infraestructura més emblemàtica de la candidatura hispano-francesa als pròxims Jocs Olímpics d’Hivern.
La sotsinspectora Álex Serra i el tinent de policia francès Jean Cassel seran els encarregats de la investigació. Després d’estar un temps apartada del cos a causa d’un greu incident en què Serra va disparar a un company, els seus superiors l’envien a les muntanyes a investigar el cas. Serra va créixer en un poblet de la zona, a l’altra banda de la vall. Ningú coneix el lloc tan bé com ella.
Quan torna, es troba tot allò que pensava que havia deixat enrere: una muntanya despietada i un entorn opressiu dominat pels secrets i els records d’un passat que encara no ha superat. Ara, a més, un assassí intel·ligent i implacable la posarà a prova, ja que aquest serà només el primer d’una sèrie de crims que tenen a veure amb una història que ha estat oculta durant dècades. Només qui la conegui podrà resoldre el cas i atrapar el misteriós criminal.
Mentrestant, està a punt de desencadenar-se la tempesta més devastadora dels últims vint anys
Crítica literària (Núria Martínez): Vaig conèixer a l’autor amb la seva primera novel·la, ‘El secreto de Vesalio’, que em va agradar força. Hem hagut d’esperar quatre anys per poder tornar a gaudir de la prosa d’en Jordi Llobregat, però reconec que l’espera ha valgut la pena.
L’autor en situa a Meranges, un poble enclavat a la Vall Tova (Cerdanya) escassament cent habitants. Població que limita amb Franca i on s’està construint l’estació d’esquí Vall de Beau, la infraestructura més emblemàtica de la candidatura hispano-francesa als Jocs Olímpics d’hivern i on s’ha produït un terrible assassinat: un home apareix amb les mans lligades a darrere l’esquena i els ulls cosits amb filferro. La subinspectora Álex Serra, conjuntament amb la gendarmeria francesa, serà l’encarregada de dur a terme la investigació.
L’Álex Serra, que no passa pel seu millor moment ni personal ni professional, està momentàniament suspesa, és sens dubte la protagonista indiscutible d’aquesta novel·la. Una dona sorruda, solitària i que arrossega una motxilla força pesada i dolorosa que li provoca atacs d’ansietat en situacions limitis, i de vegades no tant límit. Ella, tot i viure a Barcelona, s’ha criat en aquelles valls i parla correctament el francès.
Amb unes descripcions quasi telegràfiques, l’autor sap transmetre’ns la quietud de la muntanya, el silenci absolut que es produeix durant les nevades i que perdura mentre la neu és verge; ens fa notar la foscor absoluta de les nits d’hivern i la sensació d’opressió.
I per fer encara més real aquest ambient quasi claustrofòbic, tot i estar a l’aire lliure, ens introdueix un element sobrenatural que exercirà de nexe d’unió entre les diferents trames i entre alguns dels personatges.
L’estructura de la novel·la està formada per 88 capítols, fora curts, però de gran intensitat narrativa tots ells, que conformen les set parts del llibre. Cada una de les parts porta per títol un dels set pecats capitals, i evidentment no són títols posats a l’atzar, però ens hem d’endinsar en la seva lectura per saber a què treuen cap.
Ens trobem davant un entramat força complex, amb diferents espais-temporals que ens porten un seguit d’històries aparentment sense cap connexió, tals com la imminent celebració dels Jocs Olímpics d’Hivern, la vida dels treballadors a les colònies tèxtils, o la persecució dels jueus per part dels nazis.
L’autor ens intercala una sèrie de capítols escrits en primera persona i que porten per títol: diari de Raquel. La Raquel és una nena jueva que perd tota la seva família i que arriba a les valls dels Pirineus catalans fugint dels nazis.
Ja heu pogut intuir que com a lectors ens trobem davant un trencaclosques de grans dimensions, però us ben asseguro que a mesura que ens endinsem en la lectura i avancem, veurem com les trames i subtrames van encaixant a la perfecció. I ho fan d’una manera natural, sense artificis ni enganys.
