Inici Cartes dels lectors Dia de la dona, amb una altra mirada

Dia de la dona, amb una altra mirada

0
COMPARTIR

Per mi el dia de la dona cada any em representa una incomoditat i no sé ben bé per què.

Les dones que preparen, programen i exposen reportatges, exposicions i fan manifestacions; em pregunto realment, per què ho fan? Ajuden? Convencen?

Jo veig en la dona pel fet de ser-ho jo, un munt d’oportunitats que podem compartir amb els homes. Per exemple: Estimar-nos… Seduir-nos… Repartir-nos les feines equitativament… Què vull dir amb això? que l’home i la dona són complementaris en tot, o amb moltes coses. I que el món no tiraria sense uns i altres.

Una altra cosa és, per què hi ha tanta violència majoritàriament en els homes? Què s’ha fet i es fa malament entre homes i dones? Aquesta és la pregunta que no veig en les reivindicacions feministes. Què fem malament les dones? Una altra pregunta que em faig: El mascle, deixeu-m’ho dir així, és més feble? (gelós de les femelles brillants, treballadores, constants?…) i que des d’anys remots fa sevir la seva força per amagar les seves febleses i debilitats? Per sort hi ha moltes dones i homes que són capaços de fer de la llibertat i de la “igualtat” una pinya de feines, projectes, lligades estretament amb el compromís.

Quan parlem de persones vingudes de fora amb costums i maneres diferents de les nostres, hem de ser molt cautelosos i respectuosos; i sense interessos estendre’ls el braç. Tots som de la mateixa terra, però d’entrada els mirem diferent, no ens agraden i ells ho senten i es tanquen. I aquests són, moltes vegades per nosaltres, els bruts, els dolents, que tracten malament les dones. Jo crec que no tots són aquest els dolents, nosaltres, també els oferim i tenim una societat bruta, dominant, que discrimina, menysprea i humilia moltes vegades a les dones. Una gran vergonya que s’ha de corregir.

Una altra cosa: el feminisme amb ulls europeus com els nostres, vol i dol. Durant l’any no es surt del cercle que es menja la cua. Jo ho veig així. Ara, el 8 de març, totes al carrer… algunes amb una autosuficiència desmesurada que no s’arribarà enlloc.

Dones feministes s’ha de canviar el discurs. S’han de rescatar els homes dels inferns, competir i compartir amb ells amb la força dolça que totes i tots tenim amagada i que jo també vull. Els desdoblaments de paraules no m’agraden, però avui toca.

Una dona, només.

Marta Molist

Taradell, 8 de març de 2020

COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica