Inici Actualitat Crítica literària: ‘El cas dels homes tatuats’ d’Elvira Andrés i Manel Joan...

Crítica literària: ‘El cas dels homes tatuats’ d’Elvira Andrés i Manel Joan Arinyo

0
COMPARTIR

Títol: El cas dels homes tatuats

Autora: Elvira Andrés i Manel Joan Arinyo (Cullera, 1956)

Editorial: Bromera

Any: 2019

Pàgines: 264

Llengua: català

Preu: 19,95 €

Premis: Premi Isabel de Villena de narrativa dels Premis Literaris Ciutat de València

Sinopsi: Quan James Thomson, soci majoritari dels magatzems Smart, apareix mort amb una sèrie de números i lletres tatuats al pit i a l’esquena, la policia de Nova York queda totalment desconcertada. Tanmateix, Stella, la jove inspectora d’homicidis encarregada de la investigació, relacionarà el cas amb dos assassinats comesos un parell d’anys enrere i batejats per la premsa com ‘El cas dels homes tatuats‘. Com Thomson, els altres dos cadàvers van aparéixer amb lletres i números impresos per tot el cos però, a més a més, van ser mutilats de manera esgarrifosa. Quina relació hi ha entre aquests crims allunyats en el temps amb unes víctimes aparentment inconnexes? Stella haurà de fer el cor fort si vol evitar que l’assassí torne a actuar.

Crítica literària (Núria Martínez): Escrita a quatre mans i guanyadora dels premis ‘Isabel de Villena’ i ‘Ciutat de València’, el número 28 de la col·lecció ‘L’Eclèctica’ de l’editorial Bromera ens porta una història amb una trama força ben trenada on el suspens per saber qui és l’assassí es manté quasi fins al final.

El cas dels homes tatuats‘ arrenca amb una escena força esgarrifosa que ens dona una idea bastant clara de què ens enfrontem: un assassí despietat que vol que les seves víctimes pateixin el que no hi ha en els escrits.

Quan el cadàver de James Thomson, un magnat neoyorqués, apareix amb una sèrie de lletres i números tatuats al pit, Stella, la inspectora d’homicidis encarregada del cas, el relacionarà amb dos assassinats comesos un parell d’anys abans i amb característiques similars.

Un narrador omnipresent ens anirà guiant capítol a capítol i ens farà seguir la investigació del cas en primera persona. Els autors van dosificant la informació i les pistes que donen per la resolució del cas, sense alentir en cap moment el ritme, força ràpid de la narració.

Al mateix temps anirem coneixent a Stella Morgam, la jove inspectora: la seva relació amb la seva amiga Carola, amb els companys de feina, les relacions sentimentals i amb la seva família. Amb una sèrie de flashbacks, ben col·locats i ben administrats, que ens donaran informació sobre Sayuri, la seva mare, una jove japonesa òrfena que arriba a America de la mà d’Hirosi, el cuiner de l’orfenat on ella es va criar. Conèixer aquestes dues persones és cabdal per saber una mica més de Stella i del cas.

Escrita amb un llenguatge directe i planer que, ajudat per les frases curtes emprades en la redacció imprimeix aquest caràcter ràpid a la narració del que ja feia esment abans. També hi ajuda que les descripcions són concises, però efectives, sense entretenir-se gens, sense adornar-les innecessàriament ens aporten forces detalles en poques línies, fet que jo com a lectora agraeixo en una novel·la d’aquestes característiques.

Si hi he de posar un ‘però’ aquest per a mi seria la resolució del cas. No sé ben bé perquè però em grinyola una mica. No perquè sigui precipitada, que no ho és, ni perquè no s’hagin donat pistes, que alguna es dona, poques també cal dir-ho, però un lector
atent sabrà trobar-les i entrellaçar-les. Una altra cosa que no acaba de fer-me el pes és la relació de Stella i Chris, el seu company, bàsicament perquè no me la crec.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica