Mercè Cabanas (ERC Taradell): “Consensuarem, escoltarem i decidirem el millor pel bé comú”

Mercè Cabanas és la candidata a l’alcaldia de Taradell per ERC. Amb 57 anys afronta el repte de governar Taradell i ser la primera alcaldessa, després d’una temporada de 10 anys fora del municipi per temes familiars. Periodista de professió, exdirectora d’El 9 Nou del Vallès Oriental i pagesa de naixement, està casada i té dos fills. Quedem per conversar a la Font Gran de Taradell.

1- Què pot aportar la Mercè Cabanas a l’Ajuntament i a Taradell?

Puc aportar una mirada diferent perquè tots som producte de les nostres circumstàncies, i les meves són diverses… Una mirada de dona, d’orígens pagesos, de mare d’adolescents… I gràcies a un equip humà molt complet, podem aportar un treball d’equip perquè un de sol no pot fer res en un món tan complicat.

2- Parles de l’equip. Vent-nos la llista de persones?

A mi quan em van demanar una llista transversal que en diuen ara… A mi m’agrada dir una llista diversa. Jo vaig creure que havia de ser el més completa possible i vaig partir de la premisa que no havíem de ser una colla d’amics, sinó una colla de gent que ens impulsés el treball pel poble. I què vaig demanar? Que tinguessin quatre característiques. Que siguessin bona gent, que sapiguessin treballar en equip, que estessin implicats en el poble i que tinguessin disponibilitat de temps. A vegades hi ha gent molt bona que no té disponibilitat de temps, i llavors no ens serveix.

Vaig fer quatre eixos i vaig intentar trobar gent per cada eix. També vaig mirar que hi hagués una persona amb experiència, com a mínim, dels quatre regidors actuals a l’Ajuntament. I em va semblar oportú que en Lluís Rodríguez volgués seguir perquè porta una àrea (Governació) molt complexa… També que hi hagués molta novetat, molta gent jove amb noves idees… La veritat és que amb molts de l’equip ens havíem saludat, però no es coneixíem. Per tant, hi ha gent amb unes qualitats i uns perfils molt adients per treballar a l’Ajuntament.

“Estem en un temps de democràcia participativa i l’alcalde no pot fer alcaldades. I això ho hem de tenir present”

3- Insisteixes molt en el treball en equip. Però en el fons la gent vota l’alcalde o alcaldessa, que és qui tallarà el bacallà.

És veritat, però estem en un temps de democràcia participativa i l’alcalde no pot fer alcaldades. Això ho hem de tenir present. L’alcalde és el que ha d’activar, és el que ha de fer que aquest equip traguem les més bones característiques de cadascú. No ho podem saber tot, però podem saber allà on buscar les coses interessants. Sobretot, transmetre aquest coneixement que hi ha molta gent de Taradell que està tenint i que desconeixem. Quan et trobes una noia que està a Suïssa fent un màster i està fent habitatge social, dius, ei! recollim, no per fer res però almenys sabem algú que està fent això i en sap molt d’això…

El treball en equip, perquè sempre he treballat en equip. Per fer periodisme necessites un equip i necessites liderar-lo. Per tancar un diari, necessites prendre la decisió final. I jo he escoltat tothom per fer la portada d’un diari, però al final la decisió l’he pres jo. Per tant, en un ajuntament crec que pot ser una mica així. Treballem tots en equip, intentem fer participar la gent del poble que té interès en participar, però hi ha decisions que s’han de prendre ràpidament. Perquè si hi ha una tragèdia has d’actuar amb una rapidesa que no permet fer un consell de poble o assemblea. No em fa gens de por decidir.

“Hem insistit molt en que més que dir què volem fer, insistim en com ho volem fer… amb aquesta qüestió de més participació i consensuar qualsevol acció municipal important amb el poble”

4- Parlem de programa. Si hagués de triar 3 o 4 prioritats…

Hem insistit molt en que més que dir què volem fer, insistim en com ho volem fer… amb aquesta qüestió de més participació i consensuar qualsevol acció municipal important amb el poble o amb les parts implicades. Jo no vull fer volar coloms o prometre actuacions que no tinguem pressupostades. Però és obvi que hi ha tres infraestructures, que hi ha com un cert consens, que són necessàries.

Per un cantó, la segona pista coberta. Fa 12 anys que se’n parla i ens sembla que ja va sent hora de fer-la. Perquè ens permetria potenciar esports minoritaris, esports femenins i mixtes. L’altra… ens interessa fer el projecte de la sala fosca de can Costa. Això és prioritari.

Una cosa important és que creiem que els joves són el present i el futur i volem un local cogestionat pels joves. No pot ser que ara no tinguin on fer activitats. Per molt que hi hagi el Puntal, però no és el lloc adient per la joventut.

5- Amb visió més àmplia. Quins reptes té Taradell en els propers quatre anys?

Jo crec que el gran repte és projectar-nos a 20 anys vista. Fa 20 anys Taradell va ser pioner en moltes qüestions. Per exemple, fora d’aquí et diuen has de parlar de la recollida selectiva. No, en això som dels millors de Catalunya, fem més del 80% de recollida. Has de mirar els serveis de la gent gran. No, els tenim molt bé, sempre es pot millorar…

Quan diem teixir el nou Taradell vol dir posar més en comú, fer més vida comunitària. Taradell ha crescut molt. Al 1978 teníem 4.000 habitants, ara en tenim 6.500. Per tant, aquest creixement a vegades no hem fet prou xarxa. Ni el poble. Urbanísticament és allargassat. Hi ha set nuclis i a vegades la gent no se sent prou pertanyent. Si no estàs en una entitat, no fas vida de poble. Per tant, hem d’intentar fer més vida de poble, més comunitat. I el repte és donar serveis de qualitat, sense que això impliqui més despeses ni impostos. Hem d’intentar ser molt eficients. Ser molt curosos amb el diner públic, perquè és diner de tots. Per tant, ser molt eficients i projectar-nos a 20 anys vista. Què volem pels propers anys? Que els nanos puguin viure aquí a Taradell. Per tant, això vol dir potenciar l’habitatge. Vol dir, encara que l’ajuntament no hi pugui fer gran cosa, però sí amb promoció econòmica d’alguna manera, aprofitant les noves tecnologies, que la gent es pugui quedar a treballar a Taradell…

6- Hi ha molts rumors aquests dies dels candidats. Què li diries a qui diu que portaves molts anys fora de Taradell?

Sí, vivia a fora, però estava molt més relacionada amb el poble que gent que hi vivia. Col·laborava, entre altres qüestions, amb Taradell.com i això vol dir que cada matí quan em llevava, fos on fos a Mèxic, Miami o Jakarta, el primer que feia era llegir Taradell.com. Llegia El 9 Nou sencer. Estava molt implicada. I implicat què vol dir? Que hi tens la família, que hi tens una casa sempre oberta, que hi tens els teus fills, que hi tens les teves arrels… Jo sempre he dit que encara que hagi viscut a fora, les meves arrels són a Taradell. I sempre hi he tingut aquesta llar oberta i, per tant, les meves coneixences, els meus interessos passen per Taradell. Quan vaig tornar de l’estranger, hagués pogut anar a viure a qualsevol lloc i vam decidir venir a Taradell perquè penso que quan has educat fills necessiten aquest sentiment de pertinença i jo volia que fossin de Taradell.

Sí, algú m’ha dit què ens ha de venir a explicar una dona que ha estat tant de temps fora. Jo a explicar no vindré a explicar res. Vindré a treballar. Jo el que faig és recollir, escoltar molt i… veieu aquestes necessitats, es poden fer i responen a uns criteris d’ERC en el sentit de més justícia social, més cultura, més femenisme, més drets civils? Això ho farem.

7- Com es pot fer perquè la gent participi més en la política local?

Donant-li credibilitat i apropant-te. Sentir que l’ajuntament és casa teva i no vas a demanar cap favor. Que estem al teu costat, que si fas una proposta per més agosarada que sigui i no és per un interés molt personal… si és una proposta per un interés general, que se t’escolti, que s’estudiï i que s’aprovi. Sentint que no vas a demanar cap favor, sinó que em donin serveis, la confiança. Per tant, hem de tornar aquesta credibilitat a la política municipal.

8- Ser dona, et dona avantatge en aquests moments on es parla tant de la igualtat de gènere?

És un avantatge. Però jo quan m’ho van proposar els hi vaig dir clarament, no m’ho vingueu a demanar perquè sigui dona. Crec que pot ser un avantatge, però no vull enfocar-me aquí. Penso més en què som gent preparada, que no ens fa por afrontar aquest repte. Jo que sempre he treballat per la igualtat de gènere, sempre he dit que no m’han triat per ser directora d’El 9 Nou per ser dona, sinó perquè tinc unes capacitats, una experiència, etc. Pot ser un avantatge, però no me’n refio d’aquest avantatge. El que jo sí insisteixo és que hem de treballar per la plena igualtat.

9- Series partidària de repetir un govern d’unitat?

Unir està bé. Per tant, hi ha gent que si té ganes de treballar… sota el nostre programa, podem treballar conjuntament. Sota el nostre programa.

10- Què li diries al votant taradellenc que no té et coneix?

Diria que tingui confiança en un equip, que som molt honestos, molt treballadors i tenim moltes ganes de servir aquest poble. Diria que confiés en què consensuarem, escoltarem i decidirem el millor pel bé comú. Que no tinguin por al canvi perquè, a vegades, per una qüestió de salut democràtica va bé que hi hagi un canvi. I que aquest poble que jo sempre dic que és maco, però encara pot tenir més si aconseguim que tothom se’n senti partícip.

Qüestionari

• Un indret de Taradell: La Font Gran perquè és l’origen del poble i m’agrada molt el so de l’aigua.
• Quin carrer és el més bonic de Taradell: El Passeig Sant Genís.
• Una festa taradellenca: La Festa Major.
• Un defecte que té Taradell: Té un gran teixit associatiu, però jo el veig com un eixam. Cadascú té el seu espai i no hi ha connexió o xarxa.
• Va a l’EAS? Sí, sóc sòcia des del primer dia que vaig tornar a Taradell. Però hi vaig poc ara.
• Què en pensa de Santi Estragués? Molt cordial. No el conec més que la cordialitat que som candidats.
• L’últim llibre que has llegit o llegeixes: ‘Sis nits d’agost‘ de Jordi Lara. Llegeixo poc aquests dies.
• L’última sèrie que has mirat o mires? Recomanaria les de ‘Wallander‘ de Henning Mankell i les ‘Cuatro historias de la Habana‘ de Jorge Perugorría. Una de nòrdica i una del tròpic. Ara miro ‘The good fight‘.
• Un grup de música o cantant: Beirut.
• Un lema: (Riu) No tinc lema, però ara mateix seria ‘No et preocupis, ocupa’t’.
• Quin és el plat preferit? (S’emociona) El plat de pilotilles de la mare.
• Tens gos? Reculls la caca? (Es torna a emocionar) Tenia gos fins fa pocs dies que es va morir. Les recullo.
• Com et definiries com a persona? Sóc empàtica, em poso a la pell dels altres. Sóc curiosa, ni xafardera ni tafanera, en el sentit que m’agrada conèixer el màxim. Veure el got mig ple. Molt treballadora. M’apassiona el periodisme. M’apassiona ser mare, la família, caminar, passejar…
• Completi la frase. Taradell és… un poble de futur.