Títol: El fals thriller del carrer d’en Roig
Autora: Anna Lleonart (Mataró, 1967)
Editorial: Index editorial
Any: 2019
Pàgines: 304
Llengua: català
Preu: 17 €
Sinopsi: El Florenci Recasens s’instal·la a viure a Vilassar de Mar per desig de la Maria Teresa; si per ell fos, no s’hauria mogut de la Bonanova del seu cor, allò sí que és viure, allò sí que és classe i saber estar. Però els desitjos de la Maria Teresa per a ell son dogma, i així és com el Florenci es converteix –a desgrat i rondinant– en nouvingut al bell mig del casc antic d’aquest poble de mar sense port. Des del finestral del seu despatx que li fa de talaia sobre el carrer d’en Roig, el Florenci s’haurà de fer passar l’avorriment, i no passeu pena que se’n sortirà, encara que sigui a força d’espiar les anades i vingudes de les atrotinades àvies del carrer.
Crítica literària (Núria Martínez): ‘El Fals thriller del carrer d’en Roig‘ és una novel·la negra, bé el títol ja ens dona una pista del que trobarem, però és que és molt més que això. Ja des de les primeres pàgines veien els tocs costumistes que ens acompanyaran al llarg de tota la trama: la vida dels veïns d’un carrer d’un poblet de la costa del maresme, Vilassar de Mar; però que ben bé podria ser qualsevol altra localitat.
Anna Lleonart ens porta u protagonista, que ens relatarà la història en primera persona, que és genial. Florenci arriba a la vila del maresme de la mà de la seva senyora, deixant enrere el barcelonès i aristocràtic barri de la Bonanova, i tan bon punt aterra al carrer d’en Roig començarà a tafanejar i ficar el nas on no el demanen fent que succeeix un seguit de successos que ratllaran la bogeria. Florenci, és un classista de manual que es
creu superior a tots els seus veïns, als qui no suporta en absolut. El treball que l’autora ha fet amb la seva creació és excepcional.
Però no és l’únic, la resta de personatges que pul·lulen pel carrer d’en Roig són dignes d’estudi. Tots ells rodons, ben treballats i sobretot creïbles, en especial un tercet de iaies que ens robaran el cor només conèixer-les: l’Elvireta, la Dorita i la Lola.
Lleonart ens presenta un canvi de rols força interessant: Florenci, el nostre protagonista, està casat amb una Registradora de la propietat que cada dia baixa a Barcelona per anar a treballar, mentre que ell s’ocupa de la intendència de la casa. Bravo! Moltes vegades trobem a faltar aquest trencament amb els rols “auto imposats” per la societat en què vivim i quan te’ls trobes, i a més en una excepcional novel·la negra, s’agraeix molt.
