Inici Actualitat Crítica literària: ‘En blanco y negro’ de Prado G. Velázquez

Crítica literària: ‘En blanco y negro’ de Prado G. Velázquez

0
COMPARTIR

Títol: En blanco y negro

Autora: Prado G. Velázquez

Editorial: Egales

Any: 2018

Pàgines: 398

Llengua: castellà

Preu: 20 €

Sinopsi: Rachel J. Bladovich es desperta en un llit que no és el se3u. Nua. Lligada. Qualsevol pensaria que és una cosa excitant. I ho seria si no fos perquè té un ull inflat i el cap com un bombo. Senyals inequívoques que està ficada en un embolic. No recorda res. Només que viu a Los Angeles de 1950. I que és investigadora privada. I que no li va bé la vida. I que si vol sortir d’aquest embolic haurà de recordar quin cas l’ha portat a aquesta situació.

Crítica literària (Núria Martínez): Prado G. Velázquez ens porta una trama situada als anys cinquanta a la ciutat de Los Angeles. On Rachel J. Bladovich una expolicia que ara exerceix com a detectiu privat. Rachel, no només té la gosadia de treballar en un àmbit purament masculí, sinó que a més fa gala de l’homosexualitat, res ben vista per una societat massa puritana per a segons què. Per poder exercir sense massa problemes, porta un anell al dit, simulant estar casada. Tot i les abismals diferències amb els investigadors masculins als quals tant la literatura com el cinema d’aquells anys ens tenen acostumats, Rachel comparteix els trets més característics: arruïnada, viu al seu despatx, veu bourbon, no pot pagar les
factures, es fica en tots els embolics possibles i li encanten les dones.

Escrita en primera persona, en veu de la mateixa Rachel, personatge de qui t’enamores només conèixer-la: és rebel, bocamolla, no perquè escampi el que no deu, sinó perquè  té una incontinència verbal que fa que es fiqui en més embolics dels que pot assumir; molt legal amb qui creu que s’ho mereix i una harpia amb qui creu que no mereix la seva lleialtat; té un amic imaginari, Orlando, el seu àngel de la guarda; vesteix a l’estil
de la Hepburn; enamoradissa de tota dona guapa que se li posi per davant; no és, precisament, la senyoreta que la seva mare desitjaria que fos.Tot un caràcter. De la seva mà coneixerem el millor i el pitjor de la ciutat de Los Àngeles: els clubs, els molls, les grans avingudes o les sòrdides comissaries de policia. Un personatge rodó que evoluciona al llarg de tota la trama i que és un dels grans encerts de la novel·la.

La prosa de l’autora està farcida d’un humor irònic i mordaç molt ben treballat i d’uns diàlegs brillants que fan que la lectura sigui amena en tot moment. El llenguatge és directe. L’ambientació de totes les escenes està perfectament aconseguida aconseguint
que el lector la pugui albirar talment com si l’estigués vivint en primera persona. També ens ajuda estar davant d’una trama molt ben trenada, amb girs espectaculars que despistaran al lector fent que no sàpiga qui és culpable fins ben entrada la novel·la, per
no dir gairebé al final d’aquesta.

Sí hi ha quelcom que agraeixo a l’autora és que no escatima les escenes d’una cruesa extrema; una tensió sexual latent al llarg de tota la trama i molt ben tractada, així com escenes d’un gran erotisme; totes elles molt necessàries per entendre com és Rachel i en quin món es mou.

Podem dir que ‘En Blanco y Negro‘ és una novel·la de dones que es mouen en un món d’homes; la majoria dels protagonistes són femenins exercint rols purament masculins: començant per Rachel que és detectiu; a Nadine, la seva examant que és
policia o la propietària d’un dels clubs més elitistes de la ciutat, només per esmentar algunes d’elles.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica