Inici Cartes dels lectors L’altra cara del Carnaval

L’altra cara del Carnaval

1
COMPARTIR

El passat dissabte 9 de març es va celebrar el carnaval de Taradell organitzat per Ràdio Taradell amb la col·laboració de l’Ajuntament.

La rua va començar a quarts de 8 del vespre i llavors continuava la festa a la sala gran de Can Costa amb el Fricandó Matiner.

En primer lloc, creiem que les festes de poble haurien de promocionar grups de música del territori, en comptes de contractar dj’s que punxin música comercial i reggaeton. Molt sovint, aquest tipus de música comporta missatges masclistes i en conseqüència promou actituds tòxiques i masclistes.

Es van escoltar cançons amb lletres cosificant les dones, tractant-les com a objectes de propietat, promocionant l’amor romàntic i el patiment que genera. Aquest tipus de música no proporciona un espai segur, que s’agreuja amb el desplegament d’agents de seguretat (homes) que hi havia, tant a fora com a dins del recinte i també amb l’absència d’un punt lila, ja que si una noia volia denunciar una agressió, no podia recórrer a un espai segur i de comoditat.

Unes setmanes abans de carnaval es va veure el que semblava una campanya contra el masclisme a la festa. A través de les xarxes socials es van penjar cartells de la Mancomunitat amb lemes com “el sexisme no és benvingut a la festa”. S’agraeix la iniciativa però no n’hi ha prou amb proclames si no es porta a la pràctica i menys si hi ha actuacions contradictòries.

També volem comunicar que hi va haver agressions a fora de la rua i de la festa i creiem que s’hauria de fer públic per conscienciar del problema.

A continuació exposem 3 casos que es van produïr a la mateixa nit amb poques hores de diferència.

[1] Cap allà a les nou els meus amics i jo estàvem parlant a la plaça del Gili i un amic va dir que havia d’anar al lavabo i que tornava de seguida. Al veure que no hi havia labavos portàtils enlloc i cap bar obert o amb accés lliure als lavabos, vam decidir buscar un lloc al carrer. Jo, perquè no anés sol, el vaig acompanyar i ja de pas que l’acompanyava vaig aprofitar per anar-hi jo també, sent conscients en tot moment que allò que fèiem no era el correcte i estàvem disposats a assumir-ne les conseqüències.

La qüestió es que vam veure una noia que sortia d’un racó entre dos cotxes i vam aprofitar per posar-nos allà. A mig fer van venir una colla de nens d’uns 15-16 anys. Primer un d’ells em va començar a dir, explícitament: “ui, quin cony més maco que tens eh, noia!”, entre d’altres comentaris més ofensius.

Tant jo com el meu amic li vam dir que marxés, que anés a un altre lloc, que d’espai n’hi havia per tothom i que deixés de molestar. Però no ens va fer cas.

Ell seguia amb els comentaris ofensius, com si tingués dret a tractar-me com ell volgués. Com que no parava, el meu amic i jo ens vam començar a posar nerviosos perquè m’estava molestant molt i de cop, aixeco la vista i veig que hi ha 3 amics del noi també mirant-me, rient i fent comentaris.

Vam marxar de seguida un tros més amunt perquè el meu amic encara no estava, i tots dos començàvem a estar agobiats.

No em van fer res físicament, però el fet està en: què m’haurien pogut fer si no hagués anat acompanyada?

En aquell moment, només de pensar en el que em podrien haver fet i com de desprotegida em vaig sentir davant d’actituds tan masclistes, vaig tenir por.

Quan estàvem tornant cap a on hi havia tots els nostres amics, ens els vam tornar a trobar i van començar: “mira, però si a tu t’hem vist el cony abans!”.

Jo em vaig enfadar molt i m’hi vaig encarar. Els vaig dir que què es pensaven, que les noies no som una joguina i que no poden anar pel món tractant-nos així, que ells simplement eren nois i jo una noia, que aquí s’acaba la nostra diferència, però que no tenien cap dret a tractar-nos així.

Ells anaven rient, i un d’ells, el primer que em va molestar, em va dir: “què et passa, nena, vols que ens peguem?”

Aquí el meu amic estava molt agobiat i tenia por, però jo no volia permetre que em tornessin a tractar així.

Un dels nois em va prendre una gorra que portava a la mà, que era del meu amic i anava fent burla. De cop me la va llençar, tornant-me-la, però dient: “ai no té, ja te la torno, que és del teu amic gay”. A part de comportaments masclistes, també eren homòfobs.

Després d’això vam marxar perquè ja no podia aguantar més aquella situació. Tot i així, em va semblar veure’ls davant de can Costa una estona més tard increpant a unes altres noies.

Com a conclusió, tot i tenint en compte que no hi havia lavabos al carrer, sé perfectament que el que vam fer és un acte incívic, però deixant de banda si nosaltres vam fer o no el que tocava, no es pot permetre que pel fet de que siguem noies no poguem anar tranquil·les de nit pel nostre poble.

Ni que sigui carnaval, ni festa major, ni de dia, ni de nit. Pel fet de ser dones ningú té el dret de creure’s superiors a nosaltres i molestar-nos, humiliar-nos i tractar-nos així.

[2] Això va passar dins del local de Can Costa, on hi havia el dj. Estava ballant amb la meva colla, tots repartits per allà dins. De cop un grup de 4-5 nois em van començar a rodejar, mirant com ballava i cridant coses. Jo em vaig adonar d’això quan em vaig girar i un amic meu els hi estava dient que siusplau paressin, i va ser allà quan va començar una discussió, on va haver d’intervenir el personal de seguretat. Jo també vaig tenir una discussió amb aquets nois, i ells en resposta van riure de mi, com si els meus arguments no fossin vàlids només pel fet de ser una dona.

Però això no és tot. Més tard, cap a les 4 de la matinada quan tornàvem cap al cotxe per marxar a casa. Una amiga i jo anàvem darrere de tota la colla, uns 3 o 4 metres. Va passar un cotxe amb dos nois a dins, que va començar a frenar, quasi quedant-se parat al costat nostre. Ens van començar a dir coses desagradables. La meva resposta va ser escridassar-los, ja no aguantava més faltes de respecte aquella nit. La resposta del noi que conduïa va ser “com em baixi del cotxe et trenco la cara”. Després d’aquestes paraules vam tornar amb tota la colla, replantejant-nos el que ens acabava de passar i agraint haver tingut els nostres amics a prop, perquè si haguéssim anat soles, qui sap el que hauria pogut passar.

[3] Tornava sola cap a casa, deurien ser quarts de 4 o les 4 de la matinada, venia del celler. Quan ja estava arribant em vaig trobar un noi que aparentment anava bastant borratxo. Estava pixant quan em va veure i em va xiular. Li vaig contestar que no em xiulés, i també li vaig demanar qui era; em va contestar “te
mare” i em va insultar dient-me “guarra”.

Vaig pensar en acostar-me per esbrinar qui era, però no ho vaig fer. Segurament el bloqueig o la por de poder-te trobar coses amb les que no pogués lidiar tota sola. Vull denunciar la impunitat d’aquests casos, l’assetjament verbal pel carrer genera inseguretat i em vull sentir còmoda i segura quan torno sola a casa pels carrers del meu poble.

Aquests són els pocs exemples dels quals en tenim coneixement. Segur que n’hi va haver d’altres però per manca del punt lila no han quedat registrats.

Com a dones joves de Taradell ens agradaria que s’optés per promocionar un tipus de festa pensada per la gent del poble on tothom s’hi pugui sentir còmode, i sense la voluntat de portar a molta gent. Demanem que es cuidi una mica el contingut cultural de la festa, com s’ha dit, contractant a grups del territori i vigilant el tipus de missatges que es donen.

En una festa com el carnaval hi assisteixen molts joves que comencen a experimentar l’oci nocturn per primera vegada i prenen com a referents el que veuen al seu voltant. Si fomentem una festa segura, lúdica i sense actituds sexistes ni discriminatòries, aconseguirem que aquest sigui el model que prevalgui a les noves generacions i combatrem mica en mica els comportaments masclistes i homòfobs que encara són molt presents a la nostra societat.

Grup de noies de Taradell que han volgut mantenir l’anonimat

COMPARTIR

1
Deixa un comentari

avatar
1 Fils de comentarirs
0 Respostes
0 Seguidors
 
Comentari més actiu
Missatge més comentat
1 Autors
Ràdio Taradell Autors recents
  Subscriu-te  
més nou més antic més votat
Notifica
Ràdio Taradell
Convidat

D’entrada, en nom de l’organització, lamentem que s’hagi publicat aquesta carta des de l’anonimat i que les seves autores ni tan sols s’hagin posat en contacte amb nosaltres com a responsables del Carnaval. Sempre ens hem mostrat oberts al diàleg i ens hauria agradat saber, de primera mà, les seves crítiques i suggeriments. Així que, des d’aquí, els obrim les portes de Ràdio Taradell per poder-ne parlar. Igualment ens hauria agradat que, des de Taradell.com, se’ns hagués avisat abans de publicar una carta anònima en què se’ns assenyala des de la primera línia. Com a organitzadors del Carnaval, lamentem i… Llegeix més »