Inici Actualitat Crítica literària: ‘Camins dubtosos’ de Joan Carles Ventura

Crítica literària: ‘Camins dubtosos’ de Joan Carles Ventura

0
COMPARTIR

Títol: Camins dubtosos

Autora: Joan Carles Ventura (Sueca, 1978)

Editorial: Alrevés

Any: 2018

Pàgines: 315

Llengua: català

Preu: 17 €

Sinopsi: El mateix dia en què tres joves amics decideixen emprendre un destarotat viatge de fi de carrera cap a Itàlia per intentar recuperar la relació sentimental que un d’ells ha mantingut durant el curs amb una estudiant Erasmus, un reu ix en llibertat condicional de la presó de Fontcalent amb la ferma intenció de venjar-se i assaltar el domicili del culpable de la seua llarga condemna: un antic soci que, mentre ell es podria entre reixes, s’ha convertit en un dels constructors més pròspers del País Valencià, un influent home de negocis implicat en tots els tripijocs bruts del partit en el poder i connectat directament amb la màfia russa. Per una sèrie desafortunades calamitats, els camins del venjatiu expresidiari i dels tres innocents col·legues s’entrecreuaran de manera accidental i aleshores es desllorigarà una frenètica i esbojarrada persecució que tindrà fatídiques conseqüències i sonades repercussions.

Crítica literària (Núria Martínez): Joan, Txetu i Edgar són tres amics que acaben de llicenciar-se en les seves respectives especialitats i que decideixen emprendre viatge cap a Itàlia per tal que Joan pugui reconquistar a Valèria, l’estudiant d’Erasmus amb qui ha estat embolicat i que no es pot treure de cap.

Samuel compta les hores que li manquen per sortir de presó i poder venjar-se del seu exsoci, Llorenç Peris un poderós empresari de la construcció, culpable que ell sigui a presidi.

Aquests serien en grans tres els dos fils argumentals de ‘Camins dubtosos‘. I el que a priori poden semblar dues històries inconnexes acabaran sent un mateix fil argumental on les escenes protagonitzades per uns i altres s’aniran succeint de manera vertiginosa.

Escrita amb una prosa políticament poc correcta, gamberra i atrevida; fet que com a lectora agreixo molt, ja que si aquesta novel·la haguera estat escrita d’altra manera, haguera perdut tota la seva gràcia, Joan Carles Ventura fa un retrat prou mordaç i
veraç de la València de fa uns anys, no gaires, quan la ciutat semblava ser el centre de l’univers. L’acció se situa durant la visita del Papa Benet XVI a la ciutat del Túria amb motiu de la V Trobada Mundial de les famílies, corria el juliol de 2006.

Joan Carles Ventura aprofita per fer una crítica prou ferotge del que succeïa a la comunitat valenciana: Copa Amèrica, Formula I, Terra Mítica, camps de golf, Ciutat de les Arts i les Ciències… que van comportar fets com licitacions fraudulentes, desviaments de cabal públic, interessos econòmics d’uns quants que aprofiten per
omplir-se les butxaques…

I també fa esment a fets tan truculents com poden ser les drogues, el tràfic d’armes, l’esclavitud sexual, prostitució infantil, compra il·legal d’or. La crítica social està ben servida.

Plena d’escenes delirants amb els tres amics i en Samuel com a protagonistes, sempre acompanyats per la ‘Ponderosa’ la furgoneta d’Edgar, que esdevindrà un protagonista més.

A la segona i quarta part ens trobem amb uns capítols, curts, escrits en forma d’acte teatral que ens posen en situació del que està succeint amb uns diàlegs que acostumen a ser delirants.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica