Inici Actualitat Crítica literària: ‘La segona dona i altres criatures ferides’ d’Anna Porquet Botey

Crítica literària: ‘La segona dona i altres criatures ferides’ d’Anna Porquet Botey

0
COMPARTIR

Títol: La segona dona i altres criatures ferides

Autora: Anna Porquet Botey (Barcelona, 1967)

Editorial: Espai Literari

Any: 2018

Pàgines: 144

Llengua: català

Preu: 16 €

Sinopsi: Per mitjà d’uns personatges d’actituds desconcertants, que sempre estan al límit però que alhora són propers i destil·len humanitat, aquest recull presenta catorze històries d’un intens contingut emocional.

Desencisats, amb buidors i mancances, sovint perduts, de vegades irrecuperables davant l’angoixa vital que els aclapara, els protagonistes cerquen subterfugis diversos que els permetin continuar endavant.

Amb un to inquietant que en remarca la càrrega dramàtica, i sempre amb la sensació que ha de desfermar-se una tempesta d’emocions en qualsevol moment, ‘La segona dona i altres criatures ferides’ acaba revelant-se com una reflexió sobre la solitud i la capacitat d’aixoplugar-se en l’interior d’un mateix.

Crítica literària (Núria Martínez): Vaig conèixer a l’Anna Porquet a través d’un compte seu ‘Margarides arran de mar’ que va publicar la, malauradament desapareguda, revista de creació literària ‘Inèdits‘. Ja aleshores em va captivar amb la seva prosa senzilla i directe, el seu llenguatge planer i cuidat.

La segona dona i altres criatures ferides‘ és un recull dels seus relats. Podríem dir que hi ha una mena de fil conductor que va embastant una història darrere l’altra i aquest seria el desassossec que emana dels protagonistes dels seus relats. De vegades no només d’aquest personatge protagonista, sinó també dels que l’acompanyen.

L’Anna ens crea una sèrie de personatges complexos, amb una forta càrrega d’angoixa vital que solen tenir una actitud desconcertant, per dir-ho de manera suau. Persones que viuen i senten al límit d’una realitat que de vegades no es correspon amb la que els envolta. I a la vegada són proper, càlids i humans.

Totes les històries tenen a més a més un denominador comú: saps que en un moment o altra hi haurà focs artificials, que tot saltarà pels aires i es trencarà en mil bocins que difícilment es podran tornar a unir. Els intueixes des de les primeres línies de cada relat, ho notes mesura que avances en la seva lectura, però no és fins a arribar al desenllaç del mateix que veus per on van els trets. L’autora sap mantenir aquest ‘suspens’ necessari per a tenir-nos enganxats a cadascuna de les històries que ens presenta.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica