Inici Actualitat Crítica literària: ‘Magret i els anarquistes’ de Francesc Puigpelat

Crítica literària: ‘Magret i els anarquistes’ de Francesc Puigpelat

0
COMPARTIR

Títol: Magret i els anarquistes

Autora: Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959)

Editorial: Alrevés Editorial

Any: 2018

Pàgines: 264

Llengua: català

Preu: 16€

Premis: V premi Memorial Agustí Vehí

Sinopsi: Barcelona, hivern de 1936. El comissari de la Policia Judicial del Quai des Orfèvres Jules Magret (que no Maigret encara que s’hi acosta molt), fumador empedreït de pipa i amb el seu peculiar bombí arriba a la ciutat de Barcelona amb un objectiu ben clar: capturar l’anarquista Llibert Tarrés, un estafador especialista en falsificació de signatures i documents acusat d’homicidi. Sota aquest pretext les intencions del policia son encara més enrevessades: enxampar el Genovès, l’autèntica obsessió de Magret, un dels criminals més buscats, indescriptibles, i fugissers d’Europa, una mena de fantasma capaç de travessar les fronteres i canviar la seva identitat.

Crítica literària (Núria Martínez): Admiradora com sóc de Simenon i seguidora fidel del seu comissari Jules Maigret no podia deixar escapar la novel·la de Francesc Puigpelat, guanyadora del V premi Memorial Agustí Vehí, que és un clar homenatge al personatge de la literatura francesa.

Puigpelat porta a Magret (que no Maigret, encara que s’assembli molt) des del seu París natal, allà on exerceix de policia judicial del Quais des Ofèvres, fins a terres catalanes, exactament fins a les terres de ponent. L’autor situa l’acció a principis de la guerra civil espanyola, concretament al desembre de l’any 36. Magret arriba a Barcelona darrera la pista de Llibert Tarrés, un anarquista, que, a la vegada, és un estafador i un especialista en falsificació de documents. Però aquest només és el pretext que fa servir per poder enxampar al Genovés, un dels criminals més buscats a tota Europa.

El que comença sent una trama clàssica d’estafadors i lladregots de guant blanc acabarà esdevenint quelcom força diferent. A base de girs en la narració, Puigpelat, ens anirà encaminant cap a la veritable història: la rivalitat entre dos germans. Al llarg de tota la trama copsarem l’ambient que es vivia a la Catalunya de l’època: la guerra amb la columna Durruti, que es troba a Bujaraloz, la policia Republicana, la CNT i els anarquistes més recalcitrants; i sempre de teló de fons i tindrem l’espessa boira de
Lleida.

L’autor també ens perfilarà la vida als barris baixos de Barcelona; les desgràcies familiars de la família Tarrés a les Borges Blanques, que coneixerem en boca de l’oncle Tonet. I farà desfilar un seguit de personatges que ens ajudaran a contextualitzar tota la trama.

És la segona novel·la que llegeixo de l’autor i si bé a la primera, ‘La pista d’una morta‘ em va encantar la seva prosa, però em va desencisar certes parts de la trama, puc dir que amb aquesta m’he pogut rescabalar i he gaudit de la brillant ploma de Puigpelat —qui escriu molt i molt bé— i a més a més he xalat com una boja amb la història del comissari Magret.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica