Títol: Més que ràbia
Autora: Emili Bayo (Lleida, 1961)
Editorial: Llibres del delicte
Any: 2018
Pàgines: 323
Llengua: català
Preu: 17,90 €
Sinopsi: L’assassinat del germà de l’Aina Saborit, diputada al Parlament i líder del moviment independentista, i la desaparició de la seva cunyada, provoquen una investigació policial que atreu els focus dels principals mitjans de comunicació del país. El cas cau en mans d’en Ton Domènech, un mosso d’esquadra moderadament independentista que idolatra l’Aina fins que descobreix la cara oculta de la política.
Entre assessors polítics desenganyats, empresaris corruptes, periodistes sensacionalistes sense escrúpols, sicaris, detectius privats, relacions sexuals equivocades i xantatges, la recerca del culpable de l’assassinat esdevé una muntanya russa on tothom té coses per amargar.
Crítica literària (Núria Martínez): A la seva última novel·la, Emili Bayo ens presenta una obra coral, on trobem fins a onze personatges que ens parlaran en primeríssima persona. Que no us espanti el que acabeu de llegir. Lluny de complicar-nos la vida o de perdre’ns entre tant narrador, sempre sabrem qui parla i què és el que ens està explicant. L’Emili ha tingut la virtut de simplificar el que podria haver sigut en veritable galimaties de veus.
Onze personatges amb una personalitat ben definida, rodons, que ens atraparan i que, uns més que d’altres, voldrem saber com van evolucionant les seves vides. A mesura que avencem en els capítols —cada un d’ells porta el nom del narrador que hi trobem— veurem com els protagonistes van interactuant entre si per acabar conformant una trama força interessant on trobarem des de corrupció, enveges, interessos, gelosies, xantatges, de la lluita per la supervivència i de ràbia, molta ràbia acumulada al llarg del temps.
El fet que la novel·la estigui construïda a partir d’aquests onze personatges que ens aniran explicant que el van veient i el que van sentint farà que en alguns casos veurem diferents punts de vista sobre una mateixa situació. I és que és ben bé que ningú percep les coses de la mateixa manera. És cert que està escrita de manera lineal en el temps, però aquesta amalgama de veus ens permetrà, també, conèixer el passat d’alguns dels
protagonistes i tenir-ne una percepció molt més global de tot plegat.
Emili Bayo situa l’acció en l’actualitat. Dins una Catalunya immersa en el procés cap a la independència. I si hi ha quelcom que, com a lectora, agreixo a l’autor és que es mulli com ho fa quan ens parla de la classe política i els seus tripijocs. Però no només de polítics tracta la història, també hi trobem policies, periodistes, pinxos de baixa estofa… tots ells units pel detonant de tot: la mort d’en Francesc Saborit, germà d’una diputada independentista, Aina Saborit, que és cap de llista del seu partit en les imminents eleccions, quasi res! I tots ells tindran els seus propis problemes. I a mesura que els anem coneixent veurem com tots ells tenen quelcom a amagar i que massa vegades la seva moralitat brilla per la seva absència.
