Inici Actualitat Crítica literària: ‘El refugio de los canallas’ de Juan Bas

Crítica literària: ‘El refugio de los canallas’ de Juan Bas

0
COMPARTIR

Títol: El refugio de los canallas

Autor: Juan Bas (Bilbao 1959)

Editorial: Alrevés

Any: 2017

Pàgines:268

Llengua: castellà

Preu: 18 €

Sinopsi: ‘El refugio de los canallas’ tracta amb força el tema shakespearià de l’odi irresponsable que uns pares van infondre en els seus fills fins a causar la destrucció de tots ells. Del sense sentit i l’estupidesa creal i endogàmica que va ser la llarga lacra d’ETA, així com de l’existència d’un GAL essencial i terrible amb una baixesa moral comparable amb la de la banda. I tracta, en definitiva, de la raó d’Estat quan transita per secretes clavegueres i del patriotisme que a vegades és l’últim refugi dels ‘canallas’.

Crítica literària (Núria Martínez):

Feia temps que tenia pendent la lectura d’aquesta novel·la, per això quan el passat més de juliol es va fer amb el prestigiós premi ‘Dashiell Hammett‘, ja no vaig voler retardar més la seva lectura.

L’autor ens apropa als esdeveniments que van succeir a Euskadi, i que van afectar a tota la geografia espanyola, durant la llarga època que va des del 1946 al 2015. Articulada amb capítols breus encapçalats per l’any que transcorren els fets, la història és com un gran cobrellit fet de patchwork on a poc a poc tots els retalls aniran encaixant a la perfecció, i és que el que ens presenta Bas, servint-se d’un gran ventall de personatges, no són més que retalls de relacions familiars i veïnals. Relacions que a mesura que ens endinsem en les pàgines del llibre veurem com cada cop es tornen més complexes i com a poc a poc tots tenen a veure amb tots.

Juan Bas ens parla de la problemàtica d’ETA i ho fa des de tots els punts de vista possibles: els que hi pertanyen, els que ho pateixen, els qui ho volen erradicar…, així veurem també com s’actua des del govern de l’època o l’entrada en escena del Grup
Antiterrorista d’Alliberament, Gal; com ho pateixen les famílies de les víctimes i les diferents postures de les famílies dels etarres. Per molt que l’autor canviï els noms reals dels personatges, la majoria són perfectament identificables.

De tot aquest mosaic d’històries que Bas en presenta, n’hi ha una que és l’eix pivotant de la trama, la de Margarita Pérez Mendieta, alies «la Pantera», que s’uneix al grup terrorista després que aquest assassini al seu pare, un Guàrdia Civil. Tota la resta de personatges, de mana directa o indirecta estaran relacionats amb «La Pantera».

Juan Bas no només fa un retrat de la societat basca d’aquells anys, ens explica part de la història recent d’Espanya i del sud de França, el mal anomenat «conflicte basc». Un dels episodis més negres de la història del país, on els vencedors van ser vençuts i viceversa.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica