Inici Actualitat Crítica literària: ‘Es vessa una sang fàcil’ de Manuel de Pedrolo

Crítica literària: ‘Es vessa una sang fàcil’ de Manuel de Pedrolo

0
COMPARTIR

Títol: Es vessa una sang fàcil

Autora: Manuel de Pedrolo (Aranyó 1918)

Editorial: Pagès editors

Any: 2018

Pàgines: 136

Llengua: català

Preu: 14 €

Sinopsi: El Blasi s’ajupí, i, agafant-la pels cabells, va arrossegar-la. Després, va arrencar-li les faldilles i les calces i es posà a pessigar-li les cuixes, el ventre, els mugrons. La noia udolava. Va voler tapar-li la boca amb una mà, però ella va mossegar-lo. Rabiós, el Blasi va tornar a agafar-la pels cabells i, a plom, l’aixecà. Rítmicament, ara, se les va emprendre contra el cos nu, fins que la noia li va caure als peus, estenallada, sense sentits. ‘Es vessa una sang fàcil‘, escrita el 1952 i publicada el 1954, és una de les primeres —i millors— obres del gènere negre en català. Com confessa Àlex Martín al pròleg: “Es vessa una sang fàcil és un text experimental i gens canònic, ben arriscat. El lector hi trobarà els millors ingredients d’aquest tipus de narracions: traïcions, venjances, persecucions, assassinats, pallisses i robatoris“.

Crítica literària (Núria Martínez):

Manuel de Pedrolo va escriure ‘Es vessa una sang fàcil‘ al 1952, però no va veure publicada, per causa de la censura, fins al 1954. Aquest fet va ser constant durant tota la seva carrera. Aquest any Pagès Editors la va reeditar, amb un interessant pròleg de l’Àlex Martí Escriba, amb motiu del centenari de l’escriptor lleidatà i va ser el títol que va donar el tret de sortida a la col·lecció Lo Marraco Negre.

Una novel·la que ens relata l’atracament a una sucursal bancària a la Barcelona de la postguerra. I que ho fa des del punt de vista dels atracadors. On la manca de parts o capítols que trenquin la narració confereixen un ritme molt ràpid, ajudat per la narració
omniscient en tercera persona, que només es veurà “trencada” pels monòlegs interiors
dels protagonistes.

Unes pàgines plenes d’acció, violència, venjances, assassinats, brutalitat, sexe explícit i amb unes magnífiques descripcions que ens faran participar, en primeríssima persona, d’una trepidant persecució vora el riu. Una ambientació fidedigna de l’època, aquella Barcelona de tramvies.

Aprofitar que durant l’any del centenari s’estan reeditant algunes de les obres Pedrolo és una bona manera d’apropar-nos a una de les principals figures de la literatura catalana. L’autor, al llarg de la seva carrera, va tocar tots els estils narratius i va ser el director de la col·lecció de novel·la negra més important en llegua catalana: ‘la cua de palla’.

Reconec que per a mi, Pedrolo, era el gran desconegut i que només havia llegit dues obres d’ell: ‘Mecanoscrit del segon origen‘ i ‘Joc Brut‘. Gràcies a la celebració del centenari he pogut apropar-me una mica més a la seva obra i començar a llegir grans novel·les de l’escriptor de l’Aranyó, com la que avui us porto aquí.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica