Títol: L’últim defensa
Autora: Jordi Agut (Valls de Torroella, 1975)
Editorial: Pagès editors
Any: 2018
Pàgines: 408
Llengua: català
Preu: 21 €
Sinopsi: Abril del 2016. L’Europa futbolística es prepara per tancar els campionats de clubs abans de l’Eurocopa de França. A Zagreb, un rodamon apareix assassinat després d’un partit. Sembla una acció aïllada, però la reivindicació dels seus autors deixa clar que s’inicien tres dies de mort. George Mitchell, un agent britànic traslladat a la seu central de la Interpol a Lió i amb un passat marcat pel fracàs en la lluita contra les apostes en el futbol, es trobarà immers en una investigació que passarà per onze ciutats europees a les quals un grup terrorista amenaça d’atemptar. L’últim defensa fa un recorregut per moments culminants de la història de l’Eurocopa com a pretext per resoldre un cas que no només afecta el futbol internacional, sinó que pot desenterrar els fantasmes del protagonista.
Crítica literària (Núria Martínez):
La primera vegada que vaig tenir constància de l’existència d’aquesta novel·la va ser l’any passat al Festival El Vi Fa Sang; el tema del futbol m’interessa més aviat poc i el cert és que l’obra em va passar bastant desapercebuda. Va ser aquest any, quan Pagès decideix incloure-la dins la col·lecció ‘Lo Marraco negre‘ i durant el festival El Segre de Negre, on vaig tenir el privilegi de poder parlar amb l’autor durant el dinar, després d’haver-lo escoltat al matí presentant la seva obra, quan decideixo donar-li una oportunitat.
És cert que en Jordi m’havia dit que encara que no m’agradés el futbol la podia llegir, ja que el tema de l’esport queda en segon pla, però jo encara tenia els meus dubtes. Com que la llista d’espera era llarga, vaig deixar que el meu marit, a qui encara li agrada menys que a mi el deport rei, s’avancés en la lectura.
Quan en dos dies s’havia polit les quatre-centes pàgines i em va dir que li havia agradat molt, ja vaig tenir clar que era una aposta segura.
Cert, la novel·la tracta de futbol, de partits, de jugadors… sí, però no menys cert és que queden tan integrats en la trama que ni t’adones que hi són. Cert que hi ha petits capítols dedicats als aspectes més tècnics del joc, però com mol bé em va dir l’autor te’ls pots saltar i no passa res. Jo me’ls vaig llegir tots, són cinc o sis línies, amb prou feines uns segons de lectura, i no es fan pesats ni carregosos i acaben sent interessants.
Una lectura àgil, plena de girs inesperats, amb uns protagonistes de luxe i uns secundaris que no es queden pas enrere. Un ritme accelerat en molts moments, més pausat quan la trama així ho requereix; una informació molt ben dosificada que fa que el
lector segueixi passant pàgines per saber com dimonis acabarà tot l’embolic; uns personatges, secundaris inclosos, que són un luxe, ben perfilats del primer al últim.
Parlar de futbol sí, però en el sentit més ampli de la paraula: des de les grans lligues, a les categories inferiors passant pel femení; un passeig per onze ciutats europees, totes lligades d’una manera o altra a l’Eurocopa; i sobretot, la fabulosa estructura de l’obra,
que simula la celebració d’un partit d’aquesta competició i el nom dels capítols són els trets més remarcables de l’obra de Jordi Agut.
Veurem també com els interessos econòmics, dins d’aquest món, prevalen per sobre de tot, com els morts poden quedar en un segon terme si la solució implica perdre calés suspenent partits en un calendari massa ajustat per culpa de les nombroses
competicions.
Com no tot és net dins d’una organització com la Interpol, —organisme que investiga el cas— on també hi ha trepes i traïdors. Com les mentides tenen les cames molt curtes i poden sortir a la llum quan menys t’ho esperes, no hi ha res que només sàpigues tu i l’altra persona implicada, sempre hi hauran tercers assabentats dels teus errors i disposats a fer-los servir en benefici propi.
He parlat dels personatges, però m’agradaria fer una menció a part a Geroge Mitchell l’agent britànic de l’MI6 traslladat a la seu central de la Interpol i que serà l’encarregat de dur a terme la investigació del cas.
Un personatge rodó a qui veurem evolucionar pàgina a pàgina, tant a ell com a la seva família. I a Joshua, un personatge estrafolari on n’hi hagi, un friqui del futbol que és amic de Mitchell i que serà una peça clau en tota la investigació. I faig aquest incís perquè esperó tornar a veure’ls treballar junts molt aviat.
