Títol: Han entrat a casa
Autora: Rosa Pagès (Reus, 1967)
Editorial: Pagès editors
Any: 2018
Pàgines: 102
Llengua: català
Preu: 12 €
Premis: 29è Premi Literari de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa
Sinopsi: Un robatori a mitjanit i una porta que s’obre a través de l’espiral del temps, buscant una segona oportunitat. Una finestra per arreglar. Un atemptat en una estació llunyana. Un rostre que és el d’ella però al mateix temps és el d’una altra. Un desconegut que la segueix quan entra als lavabos de la cafeteria. Un incident amb un grup d’skaters al parc i una comanda al supermercat que arriba a deshores. Amb ingredients de suspens i una trama d’efecte mirall, Han entrat a casa és la reconstrucció sobre el terreny d’una vida de parella que irradia una estranya aparença de confortabilitat, com la llum d’una estrella morta.
Crítica literària (Núria Martínez):
‘Han entrat a casa‘ és la guanyadora del 29è Premi Literari de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa.
Amb una prosa delicada, subtil i molt harmònica, Rosa Pagès, ens relata quelcom tan sòrdid com saber que en plena nit uns estranys han entrat a casa teva. Gent que rondarà pels teus espais més íntims, envaint-los d’una manera bruta.
Despertar-te i sentir sorolls que alteren la teva pau interior, intentar despertar a la teva parella i veure que al teu costat hi ha el seu cos, però que només és exactament això: un cos, ja que la seva ànima és molt lluny de tu.
Els capítols alternaran el punt de vista dels dos protagonistes: la Marta i l’Albert, qui després de quinze anys de matrimoni ja no són més que dos desconeguts que viuen sota el mateix sostre.
El robatori a mitjanit és només un pretext per fer una radiografia de la vida d’aquesta parella. Una relació que fa molt que va deixar de ser idíl·lica i que a poc a poc es marceix com una planta mal cuidada. Una parella que s’han convertit amb els pols oposats d’una relació que s’escola per les finestres que no s’han arreglat quan s’haurien d’haver arreglat.
L’autora aconsegueix un clima de suspens des de la primera plana i el manté fins al final de la novel·la sense que decaigui en cap moment, aconseguint que el lector segueixi enganxat capítol darrera capítol per intentar esbrinar que és el que realment ha passat. I el més important, almenys per a mi, és que fins molt al final no començarem a albirar la realitat que s’amaga darrere el canvi que en Miquel veu/creu que la Marta ha sofert.
