Inici Actualitat Crítica literària: ‘Vienen mal dadas’ de Laura Gomara

Crítica literària: ‘Vienen mal dadas’ de Laura Gomara

0
COMPARTIR

Títol: Vienen mal dadas

Autora: Laura Gomara (Barcelona)

Editorial: Roca Editorial

Any: 2017

Pàgines: 304

Llengua: castellà

Preu: 18 €

Sinopsi: Ruth Santana és una jove pluriempleada i sense casa que viu al llindar de la pobresa per pagar el que considera el seu deute amb els bancs. Una nit, un desconegut li fa una oferta. Vol que l’ajudi a rebentar caixers automàtics. L’home li ofereix diner ràpid. A canvi, la Ruth haurà de renunciar als seus escrúpols.

Crítica literària (Núria Martínez):

Un dia et recomanen un llibre. El fulleges, comences a llegir, avances poques pàgines i no saps ben bé per què però t’adones que aquell no és el moment de llegir-lo, no estàs entrant en la història. T’insisteixen, que li donis una segona oportunitat, que val la pena. I fas cas. Mesos més tard tornes a obrir el llibre per endinsar-te en les seves pàgines. Quan dos dies més tard tornes a tacar-lo, ara sí, havent arribat al punt final, dones gràcies a qui tant et va insistir i aplaudeixes haver fet cas.

Vienen mal dades‘ no és un llibre fàcil, no és un llibre lleuger. És un llibre dur. Duríssim. I ho és per la realitat que ens mostra, per la crítica social que amaga darrere cada frase, cada paraula.

Any 2014, Barcelona és una ciutat sumida en la crisi que assola mig món. Ningú se n’escapa. La Ruth Santana té vint-i-vuit anys, dos treballs de merda i l’aigua fins al coll. Treballa per pagar el deute que té amb el banc: la hipoteca de la casa embargada on no pot viure. Mal viu en una habitació infecta, en un pis compartit per tanta gent que ja ha perdut el compte del número d’habitants que hi ha. Es nega a viure de la caritat i
rebuscat en els contenidors dels supermercats per tal de poder menjar. Està prima, esquelètica, i ho està perquè és mora, literalment, de gana. Un dia, quan sembla que les coses ja o li poden anar pitjor del que li van, coneix a Hugo Correa, el Gallego; ell li ofereix guanyar molts diners, vol que l’ajudi a rebentar caixers automàtics; per acceptar la Ruth haurà de deixar de banda els seus escrúpols. Però mai res és fàcil en aquesta vida i com no podia ser d’altra manera les coses es torceran.

Laura Gomara ens presenta una amalgama de personatges que tenen en comú que, per una circumstància o altra, ho han perdut tot en aquesta vida. Una colla de rodamons que es mostraran que és la lleialtat cega a la persona que intenta treure’ls de la misèria, la companyonia entre iguals.

I ens ensenya una Barcelona grisa, negra, fosca, que existeix i que poques vegades volem reconèixer que hi és. Ens portarà d’un extrem a l’altra de la Ciutat Comtal, ens mostrarà els baixos fons, els pisos okupes, els caixers que són el refugi nocturn dels indigents, la prostitució en les pensions…

Ens mostrarà com hi ha persones per les qui és més important guardar les aparences per davant de tot, voler aparentar el que no s’és; el voler dur una vida regalada a costa dels altres, sent una veritable sangonera sense important amb qui, encara que aquest qui sigui la teva pròpia filla enfonsada a la misèria, en part per culpa teva.

La Laura Gomara crea uns personatges de luxe: la Ruth i el Gallego, els dos ‘protagonistes’. I els envolta de magnífics secundaris. Amb petites pinzellades, molt ben col·locades al llarg de tota la trama, farà que els coneguem perfectament: qui són, d’on surten, per què han acabat així, que volen, que aspiren… Per què el més important són ells, els personatges: gent normal com tu i com jo, persones a qui la vida els hi ha donat l’esquena i han après a sobreviure com bonament podem.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica