Inici Actualitat Crítica literària: ‘Ulls maragda’ de Marta Alòs

Crítica literària: ‘Ulls maragda’ de Marta Alòs

0
COMPARTIR

Títol: Ulls Maragda

Autora: Marta Alós (Barcelona, 1960)

Editorial: Pagès editors

Any: 2018

Pàgines: 348

Llengua: català

Preu: 20 €

Sinopsi: Un cadàver sense els seus ulls de color verd intens. Ulls maragda. El botí de l’assassí de la Mariona Costa, becària de la Universitat de Lleida. Mentre l’agent Roure, mosso d’esquadra, intenta resoldre el cas, s’obre una guerra pel càrrec de rector, una professora amant de la víctima rep un encàrrec per escriure una biografia surrealista i un periodista intenta escatir la veritat. Tot en una Lleida on el passat és molt més important del que sembla i on la troballa d’un quadre de Xavier Gosé complica encara més les coses en l’impactant debut en el gènere negre de Marta Alòs

Crítica literària (Núria Martínez):

A ‘Ulls Maragda‘, primera novel·la de gènere negre de l’escriptora Marta Alòs, ens trobem davant de tres trames que correran paral·leles al llarg de tota la novel·la, que en certs moments i ocasions es creuran, que els protagonistes, de cada una d’elles, es relacionaran entre si de diverses maneres i per diferents qüestions i que al final veurem com els fils de les tres històries s’aniran entrellaçant fins a convergir en un mateix cabdell.

La història arranca amb la mort d’una jove becària de la UdL, Mariona Costa, que investigarà l’agent Roure, mosso d’esquadra; al mateix temps que assistim a l’elecció d’un nou rector per la Universitat, càrrec pel qual està molt interessant el catedràtic Antoni Badia; i l’encàrrec que rep la Núria Lamolla, professora associada a la UdL i amant de la Mariona Costa, per escriure una biografia d’un dels Prohoms més importants de la ciutat, en Ramon Pujol i Clot i que comptarà amb l’ajut, no del tot desinteressat, d’en Joan Serradell, un periodista del Segre.

L’autora situa els fets a cavall entre la Barcelona del 1870 i la Lleida actual, 2016. El punt d’unió entre les dues èpoques serà precisament la vida del Prohom Pujol i l’element pivotant serà un polèmic quadre d’en Xavier Gosé.

De fet gran part de l’acció està centrada a Lleida, tant en el present com en el passat. Un temps passat que serà molt més important del que en un principi ens pot arribar a semblar. Els capítols del passat s’aniran intercalant amb els de l’època actual,
complementant la història i teixint el gruix de la trama. Hem d’entendre els fets que van succeir a finals del segle XIX per poder entendre el que esdevé al segle XXI. Les referències a la maçoneria seran una constant al llarg de tot l’arc temporal, així com les al·lusions al compositor alemany Richard Wagner.

La Marta Alòs juga amb el lector, el fa anar per on ella vol i ho fa d’una manera natural, gens forçada, sense enganys ni mentides, utilitzant certs girs argumentals que fan que l’atenció del lector augmenti per moments i se centri en aquella situació o personatge determinat. Així, alternades trames i personatges, fent que aquests interactuïn entre ells, perquè tots estan implicats, en major o menor grau, en les tres històries, ens conduirà fins a un final que no puc dir que sigui totalment inesperat, ja que jo almenys intuïa part d’ell, però aquí està la gràcia: només n’intuïa una part, l’altre m’ha deixat bocabadada.
Un cop més veiem que en aquesta vida ningú és mai qui sembla ser, que les persones amaguen més del que ens ensenyen, i que el joc de la manipulació és un art que no tothom domina a la perfecció.

L’autora crea uns personatges potents, amb un món psicològic molt ben definit, amb una manera d’actuar i pensar molt característica de cada un d’ells. Així podem trobar-nos un
ampli ventall de personalitats que aniran des de la noia innocent al vellet que no ho és tant, per no dir gens, com ens pot semblar d’entrada, a la persona ambiciosa que no tindrà cap tipus d’escrúpols en fer el que faci falta per aconseguir el que vol.

Descripcions acuradíssimes de la ciutat de Lleida, els seus carrers, els seus edificis, aquella boira densa i espessa que sembla que ens envolti mentre llegim; un estil narratiu directe, planer, polit, que fa molt agradable la lectura.

M’ha agradat molt la incorporació, en certs capítols, la manera de parlar del Pallars Sobirà, sempre és enriquidor trobar-nos amb varietats dialectals del nostre idioma.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica