Inici Actualitat Crítica literària: ‘Wad-Ras’ de Joan Miquel Capell

Crítica literària: ‘Wad-Ras’ de Joan Miquel Capell

0
COMPARTIR

Títol: Wad-Ras

Autora: Joan Miquel Capell (Barcelona, 1960)

Editorial: RBA La Magrana

Any: 2018

Pàgines: 348

Llengua: català

Preu: 18 €

Premi: IX Premi Crims de Tinta

Sinopsi: Barcelona, 1991. Una reclusa ha mort a la presó de Wad-Ras i tot apunta a una sobredosi d’heroïna. Pot haver-hi alguna cosa més? Inesperadament, el jutge encarrega la investigació als Mossos d’Esquadra. És la primera vegada que se’ls assigna un cas com a policia judicial, des de la reinstauració del cos, i la decisió no agrada a tothom. Però és una oportunitat. Única.

Crítica literària (Núria Martínez):

Wad-Ras‘ ens explica el primer cas dels Mossos d’Esquadra, la mort per sobre dosis d’una reclusa a la presó de Wad-Ras. És el primer cop que un jutge els deixa actuar com a policia judicial, feina que, fins aleshores, exercia el cos de la Policia Nacional o la
Guàrdia Civil. Basada en el primer cas que l’autor va investigar com a mosso d’esquadra.

Escrita en primera persona, la veu narrativa és la d’un caporal de salut Pública que ens anirà guiant per tota la investigació que es va dur a terme per tal d’aclarir qui eren els responsables d’entrar l’heroïna a la presó de dones de Barcelona.

Paral·lelament a la història que ens explica la trama del llibre: la de la droga a les presons, anirem coneixent la història del cos policial: els inicis durs, les poques responsabilitats que se’ls donava, els escassos efectius que contàvem —ho veiem
clarament quan han de deixar la investigació de la mort de la reclusa per acudir a cobrir la Fira de Teatre de Tàrrega o els actes de la diada—; com la Policia Nacional i la Guàrdia Civil (els xapes i els picoletos) els tenien entravessats i els consideraven una
policia menor. La gran importància que té el fet que un jutge els hi atorgui aquest cas i els entrebancs que es trobaran a l’hora de dur-lo a terme. La poca credibilitat que quasi tothom els hi donava. Els problemes per parlar en català en una època on el més normal era sentir-se: “en cristiano por favor” i no ben dit, precisament.

Crítica dura, contundent a la vida a les presons. Està clar que el narrador no creu que tal com està muntat el sistema penitenciari serveixi per rehabilitar a ningú, ans al contrari. La seva investigació els dur a endinsar-se al mòdul on viuen les recluses que tenen els seus fills amb elles i a conèixer les relacions que s’estableixen entre les dones que hi conviuen. La sordidesa que s’amaga entre aquells murs, descrita de tal manera que al
lector poc li costa fer-se’n una idea més que real.

És cert que ‘Wad-Ras‘ és una novel·la que ens explica el procediment que segueixen una parella dels mossos, el narrador i el seu company Martí, per esclarir els fets succeïts a la presó i per desmantellar l’entramat que fa entrar la droga, força adulterada, a les presons i que està en mans d’una família provinent de Síria, opositors al règim del seu país.

Però és molt més que això. És la història d’una ciutat en una època molt determinada: la Barcelona preolímpica (1991), on s’està construint el que serà la vila olímpica i el que això suposa per la ciutat. Són els problemes diaris i quotidians als quals s’enfronta un pare de família divorciat que té la custòdia de les seves dues filles adolescents i que a més és caporal dels mossos. Són les relacions que el país tenia amb la dictadura siriana. Les diferencies, que ja he esmentat, entre els diferents cossos de l’orde públic, on el dels mossos és el més avançat en certs aspectes, ja que part dels seus efectius s’han format als Estats Units i coneixen a policies de la DEA o l’FBI, ja que aquí no es podien formar com la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, encara que aquest fet veurem com juga a favor seu al llarg de la trama.

VALORACIÓ GLOBAL
Puntuació
COMPARTIR

Deixa un comentari

avatar
  Subscriu-te  
Notifica